La Cova Negra, a Xàtiva

La Cova Negra, a Xàtiva (la Costera), és un jaciment arqueològic fonamental per a comprendre la prehistòria europea i la vida dels neandertals. Està situat a l’Estret de les Aigües, al riu Albaida, en concret, al meandre més ampli. Rep aquest nom pel color fosc de les parets. 

L’espai ofereix informació de gran importància per a conéixer la cultura del Mosterià (època corresponent al Paleolític mitjà), ja que s’hi han trobat restes humanes i pintures. El Museu de l’Almodí exhibeix una reproducció exacta d’un os parietal de l’època, descobert a la cova.  

Totes aquestes troballes componen un material molt interessant, pertanyent a la fase d'Homo neandertalensis del Plistocé Superior. Es dona la circumstància que són restes fòssils corresponents a individus infantils. El fet que restes tan delicades com un fèmur o un radi s'hagen trobat senceres, en perfecte estat, fa pensar als investigadors que s’hi van dur a terme enterraments, teoria que s'ha vist reforçada amb marques de talls a restes òssies, que podrien haver estat fetes per canibalisme o rituals. A més, aquesta idea es veu reforçada per paral·lelismes amb altres jaciments de la mateixa etapa. 

Actualment, forma part d’un paratge natural de 57 hectàrees d’alt valor ecològic i patrimonial.

Fauna i flora

En aquest indret es pot descobrir el contrast entre la vegetació de ribera i la de muntanya. En la primera, vora riu, hi destaquen les comunitats vegetals flotants i els boscos de ribera, amb exemplars ben desenvolupats de xops i d’oms. A l’àrea de muntanya, hi ha la vegetació mediterrània, amb nombroses plantes aromàtiques, entre les quals la pebrella, endemisme valencià. 

D'altra banda, es poden albirar aus com ara l'àguila de panxa blanca, l'agró blau, l'agró roig, el blauet o el falcó pelegrí. De fet, els ocells són els motius faunístics més representats pictòricament a la Cova Negra.

Elements patrimonials

Un dels elements patrimonials importants existents al paratge és la canalització medieval que el recorre en tota la seua extensió i que conduïa l'aigua del brollador de Bellús a Xàtiva. S’hi van construir galeries o aqüeductes, entre els quals destaquen per la singularitat les Arcadetes d'Alboi i l'aqüeducte de Sant Antoni.

La utilització de l'espai de l'Estret de les Aigües i l'explotació dels seus recursos ha arribat fins a l'època industrial, amb la Casa de la Llum, instal·lació destinada a la producció d'electricitat mitjançant l'aprofitament de la força de l'aigua estancada riu amunt.

 

 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.