El 20 de juliol del 1922 es va fundar el Castellón Futbol Club, el que avui coneixem com a Club Deportivo Castellón, anomenat Club Esportiu Castelló en valencià. Per a la gran majoria el Castelló, i avant! Però aquella història futbolística venia de dècades abans. En el llibre ...Y fuimos albinegros, el periodista José Luis Tirado, Josety, explica que el primer equip que va existir a Castelló van ser l’Sport Club Castàlia, un club de fills de rendistes o de professionals liberals, és a dir de «senyorets», fundat el 1912, que jugava al seu camp de la carretera de València, que era un simple descampat, on ara està el grup Cardona Vives. Després va aparèixer el Deportivo, que jugava al camp de l’Armelar, en el terreny que actualment forma la plaça Pare Jofré i el sector contigu a l’Hospital Provincial.
A més del degà i del segon club citat, a la ciutat de Castelló de les dues primeres dècades del segle XX es van crear l’Obelisco, el Regional FC, el Ribalta, l’Sport Castellonense, formats també per senyorets, i el Tetuan, compost per soldats del regiment. Alguns col·lectius futbolístics, com el militar que hem esmentat, van ser de vida efímera, com també el Victòria, el Castelar, el Comercial FC o l’Internacional FC.
Cervantes Futbol Club
Però el club que constituïa un cas a part era el Cervantes Futbol Club, format per treballadors manuals, del comerç i de les escasses fàbriques locals, joves que no tenien diners per a pagar quotes de soci i taxes per jugar en la lligueta local. Amb un sentit de solidaritat interclassista, el Centre Republicà, denominat oficialment el Centro Instructivo de Unión Republicana, que representava el moviment polític hegemònic a Castelló, es va fer càrrec de la gestió econòmica del Cervantes.
Per això, la primera samarreta de l’equip estava formada, en l’anvers i en el revers, per les tres franges verticals de la bandera espanyola republicana, roig, groc i morat. Anys després, en les samarretes es va incorporar amb una estrella blanca al pit. En qualsevol cas aquell desplegament de grups esportius va produir la creació d’un comité per a organitzar un campionat local.
Segons s’explica en el llibre de Josety, l’equip dominant del futbol a Castelló en els primers temps era l’Sport Club Castàlia, fins als inicis de la dècada dels anys 20, i a partir d’ací va ser el Cervantes el que es va emportar la palma com a equip principal. Al març del 1921 la Federació Valenciana de Futbol va triar el Cervantes FC de Castelló, com a campió regional, per a representar els equips valencians en la final del campionat estatal, que s’havia de jugar a Múrcia, on va perdre enfront del Levante FC d’aquella ciutat per 1 a 0. El Cervantes i el Castàlia van participar en els primers campionats regionals de futbol, organitzats per la Federació Valenciana.
Podríem dir que la creació de l’equip del Castelló va ser una decisió imposada als jugadors del Cervantes, amagant-los la iniciativa. Els directius del club van decidir presentar les fitxes dels futbolistes sota el nou nom de Castellón Futbol Club, el 20 de juliol del 1922. Cal dir que l’adopció del nom oficial de la ciutat va ser aprovada en una junta dels socis del Cervantes.
De Castellón Futbol Club a Club Deportivo (1922)
El 28 de juliol del 1922, al camp de la carretera de València, el flamant Castellón Futbol Club va jugar el primer partit de la seua història, enfront de l’actualment denominat Football Club de Sète 34, un equip de la ciutat del sud francés que fins al 1928 va ser denominada Cette. El Sète va ser campió de la Lliga del Sud-Est de França durant set anys consecutius, des de la creació de la competició el 1920 fins al 1926. L’alineació castellonenca, que va perdre per 1 a 2, estava composta per Alanga, Martínez (el Salao), Queral (Cap de sigle), Planchadell, Doménech, Vicent Sos, Marcos, Francesc Sos, Aliaga, Varella i Agramunt.
Després del debut, la directiva va cercar un preparador de prestigi per al Castelló, i va proposar a Agustí Sancho, natural de Benlloc, el mig centre del Futbol Club Barcelona i el primer valencià que va jugar en la selecció espanyola, que aprofitant les vacances entrenés el nou flamant equip. El mateix Sancho no únicament va aportar nocions de joc, sinó que va jugar en el segon partit del nou club, que va guanyar per 3 a 1 el Castellonense Futbol Club. A l’agost d’aquell any de la fundació es va crear la secció d’excursionisme, i més endavant una de ciclista i una altra d’atletisme, i això justifica que la denominació que es va consolidar fora la de «Club Deportivo» i no únicament de futbol club.
Samarreta albinegra i pantalons blancs (1925)
La primera samarreta que es va pensar per al nou club castellonenc, però que mai no va ser exhibida era ratlles verticals taronja (símbol del fruit de la terra) blaves (pel cel) i verdes (pels camps). La proposta estètica, certament agosarada i complexa, mai no va prosperar. A bon segur també es va optar pel pragmatisme i l’economia. La indumentària dels jugadors del partit fundacional dels castellonencs va ser la samarreta blanca, els pantalons negres i els mitjons blancs, a la part baixa, i negres, en la part alta, amb dues ratlles blanques. Cal dir que era la mateixa indumentària de l’equip del València Futbol, i també del Club Deportivo Villarreal. Potser l’estètica blanc-i-negra la podríem considerar com un signe de la personalitat futbolística nacional valenciana. La segona samarreta de Castelló era la de color verd, i es va utilitzar durant l’enfrontament amb el València en el campionat regional d’aquell 1922 fundacional.
La primera versió de l’escut, que va ser dissenyat per l’artista Tomàs Colon, incorpora diversos simbolismes: el gos de la fidelitat al liberalisme i el color verd vora la senyera de les anomenades quatre barres roges, tècnicament anomenades pals, sobre fons d’or. L’escut original del Castelló respon a la forma que en heràldica s’anomena escut suís, és a dir té forma triangular curvilínia amb la boca superior bicòncava, que és típic de les poblacions de la Confederació Helvètica. La tipologia original va ser modificada per Tomàs Colon per adaptar millor la figura de l’àguila, a la part superior, dins una forma convexa.
La Federació valenciana va determinar els equips de la lliga regional del grup A, que va tindre lloc d’octubre del 1925 a finals de gener del 1926. En el primer partit del campionat, iniciat l’11 d’octubre, el Castelló va estrenar una nova samarreta amb ratlles verticals blanques i negres i els pantalons blancs, confeccionats per una empresa tèxtil catalana. L’equip castellonenc per tant suprimia la samarreta blanca en el primer partit d’aquella lliga, que el va enfrontar amb el Gimnàstic de València, amb el castellonenc Martínez fitxat de feia poc per l’equip rival. El canvi de roba, amb la nova elàstica i el canvi dels pantalons, de negres a blancs, però mantenint el mitjons blanc-i-negres, responia a voler diferenciar-se de la imatge de l’equip del València CF. Amb els canvis, es va consolidar la imatge de la identitat que ha mantingut el Club Deportivo Castellón durant cent anys. Voler representar la ciutat i la província castellonenca enfront de València. Això explica el sentit de la cançoneta de la identitat futbolística: «Pam pam orellut, el València ha perdut. Pam, pam, ho he vist jo, li ha guanyat el Castelló».
