El Clot de la Mare de Déu, a Borriana (la Plana Baixa), és un Paratge Natural Municipal amb una superfície de 17,84 ha originat per fonts existents a l’últim tram del Riu Sec o Anna.
És un exemple representatiu del bosc de ribera, on l’om és l’arbre predominant. L’acompanyen àlbers, pollancres, lledoners i salzes, que juntament amb una abundant vegetació arbustiva, herbàcia i aquàtica, conformen un complex i ric ecosistema en fràgil equilibri. A la gola, la vegetació es fa més halòfila (salina) i apareixen tamarius.
Aquesta àrea i la desembocadura del riu Millars i les Goles, entre els termes de Borriana i Almassora, és una zona humida que destaca per la diversitat d’aus: fins a 207 espècies diferents es van arribar a registrar fa uns anys i, malgrat el desenvolupament industrial i urbanístic dels darrers anys, encara conserva les millors poblacions de camallonga i gall de canyar.
Dins del grup dels rèptils, cal esmentar la colobra d’aigua, la colobra bastarda i la tortuga d’estany europea.
Troballes arqueològiques
La costa de Borriana, atesa les seues característiques naturals, ha registrat ocupació humana des de temps remots. Fa 2.000 anys, aquest paisatge era molt diferent de com el coneixem hui. L’Estany i el riu Millars, formaven un estuari navegable per a embarcacions de poc calat, especialment aquelles que volien abastir-se d’aigua dolça per afrontar les llargues travesses per la Mediterrània.
Les troballes arqueològiques tant a la costa com a terra n’han deixat testimoni. A litoral s’han trobat restes d’un navili del segle I, i a la desembocadura del Clot s’han trobat àmfores que feien servir per a exportar vi i oli.
El Clot de la Mare de Déu està inclòs en el catàleg de Zones Humides del País Valencià. Va ser declarat Paratge Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 8 de febrer de 2002 i va ser el primer paratge del País Valencià amb aquesta protecció.
