És una manera de cuinar pròpia de l’estiu, que és quan maduren les tomates i els pebrots, però ara n’hi ha verdures tot l’any i això de la temporalitat ha perdut una mica de vigència. Naturalment que, si fem servir productes de proximitat (i, per tant, del temps) el paladar ho agrairà i els pagesos també. El plat és conegut, d’un costat, a l’Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva, de l’altre a la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina i el Comtat, i, per últim, també en fan a Menorca, però les receptes són semblants.
Josep Pla, de jove, acompanyat d’uns amics, en va menjar una vegada en una taverna de L’Escala (Alt Empordà), segons que conta en Aigua de mar:
A l’hora de dinar, mengem una queixalada. Arquímedes serveix un conill casolà amb pebrot i tomàquet. Hermós protesta contra la casolanitat del conill. Els altres troben l’animal admirable. El vell Xaixo, amb la guitarra entre les cames, escura els ossos amb les seves mans petites i blanques, de bohemi afamat. Després mengem una figa seca, una pansa, dues nous i quatre ametlles torrades. A aquesta gent, les cançons els deixen un gust a la boca tan agradable que no poden resistir de cantar-ne una entre la figa seca i la pansa. Arriben els cafès i les ampolletes de canya. Havent dinat, les cançons surten més plenes i més afinades. A les set del vespre, el programa està molt lluny d’haver-se esgotat. El vi ha incendiat de llum la majoria de les cares. Alguns parroquians dormen amb el cap en els braços plegats sobre les taules de marbre.
El conill amb tomaca i pebrera o conill amb tomata i pimentó, que així s’anomena la fórmula valenciana, apareix a la cançó ‘Ama nostra’, recollida a la Vall d’Albaida:
Ama nostra, tu que portes
el conill pa mostra:
si és gran i està gros,
el faràs la meitat en arròs,
l’altra meitat en cassola,
i l’altre pocorum el faràs
en tomata i pimentonorum,
in saecula saeculorum.
Conill amb pebrot i tomata (comarques catalanes)
Ingredients (per a 4 racions): 1 kg de conill, 1 kg de tomata madura, 2 pebrots verds, julivert, ametles torrades, llorer, pebre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem les tomates. Seguidament traurem el peduncle i les llavors als pebrots i els esbocinarem. A continuació posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem per què es faça per tots costats i, en ser ros, el traurem i el reservarem. Tot seguit hi posarem la tomata i la sofregirem també. Rebaixarem una mica la flama, la remenarem de tant en tant, hi afegirem els pebrots i el julivert, ho continuarem remenant i, en estar tot confitat, hi tornarem a posar el conill, hi afegirem una mica d’aigua (just per a cobrir-ho) i apujarem el foc. Ho salpebrarem, hi afegirem un parell de fulles de llorer i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, trinxarem uns branquillons de julivert i en farem una picada, amb una dotzena d’ametles. Al cap d’uns trenta minuts hi afegirem la picada, ho remenarem i, en passar cinc o sis minuts, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem sofregir una ceba o un parell d’alls (tot trinxat). Hi ha qui hi afegeix mig got de vi ranci o una cullerada de sucre. Uns altres canvien l’oli per sagí. Podem fer la picada amb avellanes (o amb meitat de cada). Al Gironès hi ha qui ho fa amb pebrots vermells; hi ha costum, a vegades, d’afegir-hi un branquilló de farigola.
Conill amb tomaca i pebrera (comarques valencianes)
Ingredients (per a 4 racions): 1 kg de conill, 800 g de tomaca madura, 3 pebreres verdes, alls, vi blanc, farigola, llorer, pebre roig, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem les tomaques. Seguidament traurem el peduncle i les llavors a les pebreres i les esbocinarem. A continuació pelarem i trinxarem mitja dotzena d’alls. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, en daurar-se lleugerament, el traurem i el reservarem. Tot seguit hi posarem els alls i els sofregirem també. Rebaixarem una mica la flama, hi farem unes remenades, hi afegirem la tomaca, ho remenarem de tant en tant i, en estar tot confitat, hi afegirem les pebreres. Ho continuarem remenant, hi afegirem una culleradeta de pebre roig, ho remenarem, hi tornarem a posar el conill, hi afegirem un got de vi i una mica d’aigua (just per a cobrir-ho) i apujarem el foc. Ho salarem, hi afegirem uns brins de farigola i un parell de fulles de llorer i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi ha qui hi sofregeix una ceba (trinxada). Hi podem afegir una copeta de brandi. Per alguns llocs ho fan amb pebreres vermelles. A la Safor hi ha qui ratlla la tomaca. Al Comtat hi ha qui hi afegeix una picada d’all i julivert (llavors ens estalviarem els alls del sofregit). Al Comtat i la Marina Baixa hi ha qui s’estalvia el vi.
Conill amb pebre i tomàtiga (Menorca)
Ingredients (per a 4 racions): 1 kg de conill, 1 kg de tomàtiga madura, 2 pebres verds, alls, vi blanc, llorer, sucre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i picolarem les tomàtigues. Seguidament traurem el peduncle i les llavors als pebres i els esbocinarem. A continuació pelarem i trinxarem un parell d’alls. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en un tià i el deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, quan serà ros, el traurem i el reservarem. Tot seguit hi posarem els alls i els pebres i ho sofregirem també. Rebaixarem una mica la flama, hi farem unes remenades, hi tornarem a posar el conill, hi afegirem la tomàtiga i apujarem el foc. Ho salarem, hi afegirem un got de vi, una cullerada de sucre i un parell de fulles de llorer i, en alçar el bull, ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem afegir uns brins de marduix o farigola.
Altres denominacions
Conill amb pebre i tomàtiga: conill amb pebre i tomàtic.
Conill amb pebrot i tomata: conill amb pebre i tomata (Baix Empordà). ‘Conill amb pebrot i tomata’ és una denominació que es fa servir arreu de l’àrea de localització del plat.
Conill amb tomaca i pebrera: conill amb tomaca i pebre (Safor), conill amb tomaca i pimentó, conill amb tomata i pimentó (Vall d’Albaida), conill amb tomaca i bajoca (Comtat). ‘Conill amb tomaca i pebrera’ és una denominació que es fa servir a la Safor i la Marina.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
