El Museu de Belles Arts de València recupera l’art de les dones a l’estat espanyol del 1804 al 1939 mitjançant 80 obres d’un ampli grup de creadores que van estar actives en aquest període i que, malgrat els obstacles que van haver-hi de sortejar pel fet de ser dones, es van incorporar a l’escena artística a través de les vies habituals.
Coproduïda pel Consorci de Museus i l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, l’exposició, «Cap a poètiques de gènere: Dones artistes a Espanya: 1804-1939», posa el focus en el treball de pintores, escultores, fotògrafes, il·lustradores i dissenyadores que, en la seua època, ocupaven «un lloc residual» i que, encara que a penes van aconseguir guardons i només algunes van gaudir d’una «positiva recepció crítica, en general paternalista», van assolir un cert perfil professional.
La mostra «sorgeix de l’esforç d’un grup d’investigadors universitaris que se sumen a un objectiu comú: continuar aportant facetes, aspectes, visions d’una realitat que està encara per construir, que té a veure amb la imatge de l’art de les dones creant obres d’art, i de com la història de l’art les ha omeses en el relat oficial», ha detallat el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont.
En concret, el projecte d’investigació I+D+i d’Excel·lència va ser finançat pel Ministeri d’Economia i desenvolupat entre 2018 i 2021 i amb la participació d’investigadors de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes, de la Universitat Complutense de Madrid; Rafael Gil i Ester Alba, de la Universitat de València; Magdalena Illán, de la Universitat de Sevilla, i Alberto Castán, de la Universitat de Saragossa.
Per part seua, la directora del projecte, Concepción Lomba, ha assenyalat que es tracta d’«un nou relat artístic». Un relat articulat en sis blocs, que es converteix en un espai per «reivindicar el paper de la dona en la història de l’art espanyol».
Les obres procedeixen d’institucions espanyoles com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Biblioteca Nacional d’Espanya, el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, la Diputació de Barcelona i el Museu Nacional del Prado, així com de col·leccions particulars.
D’altra banda, el director del Museu, Pablo González Tornel, ha defensat que la mostra «s’inscriu a la perfecció» dins de les línies de treball del centre, «que marca com a prioritària l’aplicació de la perspectiva de gènere a les sales».
Sis parts
La primera part de l’exposició, sota el títol «Les artistes enfront de l’espill», reflecteix com van desafiar les normes establides per la cultura patriarcal amb l’ús dels seus retrats com a eines per reivindicar-se com a creadores i com a professionals. Hi destaquen Rosario Weiss Zorrilla, Antonia Rodríguez Sánchez de Alva, Regla Manjón i Merengelia, Amélie Beaury-Sauriel, Josefa Teixidor Torres, Isabel Bueno Monreal, Victoria Durán o Maruja Mallo, entre altres.
La secció «L’inici d’un somni 1804-1890» repassa el període entre 1804 i 1890, amb un conjunt d’obres que, malgrat la notable qualitat, no van ser reconegudes. Hi destaquen Rafaela Clavería O’Donnell, María Isabel Luisa de Borbó, Dolores Gil de Prado, Antonia de Bañuelos i Thorndike, Eloísa Garnelo Aparicio o Laura Díaz, entre altres.
La següent, «Cap a una nova identitat en el canvi de segle» recull artistes com ara Marcelina Poncela, María Luisa de la Riva i Callol, Julia Alcayde, María Luisa Puiggerner, Innocència Arangoa o Emília Cortany, que van afegir nous temes, i ofereixen una mirada renovadora sobre elles mateixes i la societat.
«Entre la tradició renovada i la modernitat, la quarta part està protagonitzada per la Generació del 27. La cinquena, «A l’avantguarda», se centra en els temps de la República, una època que va concloure amb l’esclat de la Guerra Civil. S’hi poden veure obres d’Aurelia Navarro Moreno, Carolina del Castell, Nicasia Madariaga, Encarnación Bustillo, María Sorolla, Helena Sorolla García, María Blanchardd, Marie Laurencin, Sonia Delaunay o Nora Borges, entre altres.
L’últim bloc, dedicat a «Les artistes en la Guerra Civil», posa el focus en com la poètica va discórrer per senderes èpiques i tràgiques fins que, el 1939, les protagonistes d’aquesta exposició van haver d’oblidar-se de la llibertat creativa que havien aconseguit. Cal destacar-hi artistes com ara Juana Francisco Rubio, Kati Horna, Carme Millà, Delhy Tejero, Lola Anglada, Mercè Llimona o Pitti (Francis Bartolozzi Sánchez).
