El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha apel·lat a l’«esperit de Benicàssim» quan es compleixen 40 anys de la publicació de l’Estatut del País Valencià, que es va gestar en aquest municipi de la Plana Alta, i ha advocat per aconseguir «grans acords» entre les forces polítiques en matèria de finançament, inversions i visibilitat dels valencians així com un gran pacte per l’energia, amb els objectius de sostenibilitat i autonomia energètica.
Puig ha pronunciat un discurs davant del Consell durant aquesta jornada, en la qual s’ha reunit el ple de l’executiu valencià. La trobada ha tingut lloc a la Casa Abadia i, prèviament, el president i la resta de membres del Consell han sigut rebuts per l’alcaldessa de Benicàssim, Susana Marqués, i la corporació municipal.
El cap del govern valencià ha defensat que l’Estatut ha sigut la «mà invisible» que ha accelerat el nostre país, que ara és una «terra amb més gent, més diversa i amb més igualtat», i que ha reforçat l’estat del benestar. Així mateix, ha reivindicat que, el 2022, aquest és un territori «més protector, més progressista i amb més seguretat». En aquesta línia, ha reivindicat que l’Estatut és una «xarxa protectora, un mantell de respecte i una garantia que permet cinc milions de maneres de ser valencià, una per cada habitant».
A 10 anys que se celebre el mig segle de l’Estatut, Puig ha aprofitat per a marcar una «nova frontera» amb els objectius cap als quals el País Valencià ha de caminar, entre els quals es troben la fi de la violència masclista, la «igualtat real» entre homes i dones, habitatge per als joves i plena ocupació sense precarietat.
Així mateix, ha advocat per una salut mental reforçada, l’apoderament de la discapacitat, el respecte a les minories, l’educació trilingüe i gratuïta dels zero als 18 anys, una FP «sense complexos» i una universitat «pràctica i humanista», majors «atesos amb dignitat», conciliació «real», esport sense discriminacions i la fi de la pobresa infantil.
A parer seu, aquesta nova frontera ha de propiciar una «Espanya polifònica», amb «lleialtat federal» entre autonomies, la descentralització competencial «sense valencianocentrisme», «sinergies metropolitanes» i un «interior viu», l’articulació de les mancomunitats comarcals, noves competències per als municipis i un europeisme transformador.
També vol que assegure un corredor mediterrani «vigorós», el «lideratge» en la nova indústria, més I+D empresarial, relleu generacional en el camp, un «Mediterrani respectat», la memòria «dignificada», justícia «ràpida i digital», administració «emprenedora», innovació en els sectors tradicionals i una cultura «rendible» per als creadors, un valencià «més parlat i prestigiat» i «nous drets que no podem ni imaginar».
