La geografia és una de les peculiaritats de Crevillent. Municipi de quasi 30.000 habitants ubicat al Baix Vinalopó, es troba situat a l’extrem sud-oest dels territoris valencianoparlants. Entre les localitats adjacents, només Elx i el Fondó de les Neus comparteixen llengua amb Crevillent. Asp, Albatera, Catral i Sant Isidre, també a tocar i clarament castellanoparlants, retraten la singularitat d’un sud que ha assumit la seua pluralitat.
La serra homònima domina Crevillent, municipi que un dia va ser el referent de la fabricació de catifes al sud d’Europa i que va veure prosperar la burgesia dedicada a aquest negoci. La vida política del poble és, si no s’entra en detalls, la de qualsevol altre del sud valencià. Fins al 2019 hi va governar el PP amb César Asencio, qui va ostentar el càrrec durant 24 anys i es va convertir en un dels membres més destacats del seu partit al sud valencià, arribant a adquirir actes de diputat a les Corts i a la Diputació d’Alacant. El 2019, una entesa plural entre l’esquerra local va aconseguir apartar de l’alcaldia aquest polític amb reconegut passat hitlerià –un detall curiós, aquest sí, de la política local. Compromís, el partit més votat de l’esquerra, es va haver d’entendre amb el PSPV i amb l’Esquerra de Crevillent, candidatura liderada per Esquerra Republicana del País Valencià, que compta amb dos regidors de Govern. Una altra peculiaritat, aquesta última, poc habitual en aquestes comarques.
L’alcalde, des del 2019, és José Manuel Penalva. Al 2011 ja era el referent de l’oposició local a Asencio, tot just quan Aitana Mas va ser elegida regidora amb només 21 anys. Enginyera en Obres Públiques, l’ascens de Mas va ser el resultat del desig de rejovenir el partit. El mateix any, amb aquesta mateixa intenció i també amb la de compensar les quotes de militants del Bloc i d’Iniciativa a les llistes de representants, Mas va encapçalar la candidatura de Compromís al Congrés dels diputats, quan Mariano Rajoy es va imposar amb majoria absoluta i els valencianistes encara no tenien grans expectatives. I menys encara al sud del país.
Curiosament, Aitana Mas no havia desenvolupat una vida política al poble caracteritzada per l’activisme i la militància local. Són pocs els consultats que la recorden en manifestacions, casals, ateneus o els moviments veïnals que van esdevenir, en molts casos, la base de la coalició que a hores d’ara lidera, amb permís dels càrrecs institucionals més destacats de l’antic Bloc. Sí que havia participat, en canvi, de manera molt activa en l’esport local. El fet d’esdevenir regidora la va fer participar als plenaris amb una solvència aplaudida, tot i que discreta per l’escassa transcendència del seu municipi al si del País Valencià. Els alts càrrecs d’Iniciativa, partit liderat al sud valencià per l’històric Pasqual Mollà –qui va protagonitzar a Elx l’escissió d’Esquerra Unida cap al partit de Mónica Oltra, que a la capital del Vinalopó té com a referent la consellera Mireia Mollà–, sempre li van guardar una confiança que ara ha culminat amb el seu nomenament i, sobretot, amb el fet que aquesta elecció no haja sigut estrident.
De fet, al 2019, una escena protagonitzada per Oltra resultaria premonitòria. Tot just quan tots els ajuntaments valencians celebraven les sessions d’investidura dels alcaldes i alcaldesses electes durant els comicis locals organitzats un mes abans, la vicepresidenta valenciana acudia al consistori de Crevillent per viure en directe el nomenament de José Manuel Penalva. El nou alcalde amb qui Aitana Mas, ja escollida diputada a les Corts, havia iniciat el seu recorregut institucional.
Abans, al 2015, un altre exdirigent d’Esquerra Unida –tot i que havia trencat prou abans amb aquest partit– i militant d’Iniciativa, Manuel Alcaraz, va ser elegit conseller de Transparència i va confiar en Aitana Mas la Direcció General de la seua cartera. Si en un primer moment el seu ascens sorprenia a Crevillent per la seua participació escassa a la política local allunyada de les institucions, en 2015 Aitana Mas ja tenia un espai consolidat al si de Compromís. El 2019, després d’una legislatura amb el conseller Alcaraz, Mas va ser la més votada de les primàries de Compromís a la demarcació d’Alacant amb 500 sufragis més que el segon més votat, el conseller Rafa Climent; i amb més vots dels que va obtindre Vicent Marzà a Castelló. Aitana Mas, malgrat tot, passaria a ser coportaveu i la seua companya de partit, Mireia Mollà, seria nomenada consellera d’Agricultura després d’haver fallat en el seu intent de ser alcaldessa d’Elx, on Compromís va passar de quatre a dos regidors amb ella com a cap de cartell el 2019.
Durant la legislatura present, Mas havia transcendit com a coportaveu a les Corts. No va superar aquest rang tot i la dimissió sobtada de Fran Ferri, membre de l’antic Bloc a qui Vicent Marzà, encara conseller, va mirar de substituir en una jugada frustrada pel seu propi partit. Tot i les qualitats d’oratòria de Mas, ben valorades per la formació i la militància, el repartiment obligat de quotes impedia l’ascens de la diputada crevillentina, que ha hagut d’esperar un altre moviment de fitxes per a, ara sí, ocupar un càrrec molt més destacat. Substituirà Mónica Oltra, ni més ni menys, com a vicepresidenta. Oltra no ha sigut només la segona figura del Consell, sinó que fins ara ha sigut referent indiscutible de Compromís i responsable, segons qualsevol militant de la coalició, dels seus èxits més destacats. El nomenament de Mas, per tant, va molt més enllà del significat d’una vicepresidència, perquè agafarà el testimoni de la cara més visible de la coalició.
Fora dels focus de la política institucional valenciana, Mas també va tindre temps per a xafar el terreny i situar-se a prop dels militants del seu partit amb menor transcendència. Bon exemple és el de José Vicente Fernández Costa, alcalde de Daya Vieja, l’únic de Compromís a la comarca castellanoparlant del Baix Segura que, durant la DANA de la tardor del 2019, va ser ajudat per Aitana Mas quan, segons explica ell mateix, vivia un moment d’enorme saturació. «Què puc fer per tu?», li va preguntar la diputada per telèfon. «No sabia que respondre-li, li vaig dir que certament no ho tenia clar, que potser necessitava personal administratiu per resoldre tràmits, i ella mateixa es va passar dies anant i tornant per a entregar papers signats i per fer les telefonades necessàries per a desencallar la burocràcia en un moment tan extrem. Vam estar 30 dies bombejant aigua al poble», recorda.
L’alcalde d’aquesta localitat, també membre d’Iniciativa, va donar suport a Aitana Mas i Alberto Ibáñez, actuals coportaveus i líders de la formació, en el seu últim congrés celebrat aquesta mateixa primavera, quan tots dos es van imposar amb només quaranta vots en contra i amb el suport explícit de Mónica Oltra.
D’aquesta manera, Aitana Mas va transcendir des de la discreció al si d’Iniciativa, una formació amb una militància ben poc nombrosa compensada pel lideratge indiscutible d’Oltra a Compromís. Un lideratge que ha garantit el pes de la formació al si de la coalició i que ara ha catapultat Mas cap a la vicepresidència després d’un camí determinat, també, per l’eficàcia i pel carisma que els seus companys de partit li atorguen.
