El Santuari de Vallivana, a Morella (els Ports), està situat a la vall homònima, a 24 quilòmetres de la capital de la comarca. Les primeres mencions fan referència a una capella d’inicis del segle XV, tot i que segurament ja hi havia un temple a finals de la centúria anterior.
Fou l’auge de la devoció entorn del 1423 la que suscità la substitució del primer edifici i de l’actual imatge de la Mare de Déu. A aquest, el seguiren altres construccions i modificacions als segles XVII i XVIII, l’última de les quals va ser interrompuda per la guerra de Successió.
Malgrat que la llegenda explica que l’escultura, una terracota policromada de 29 cm, va ser portada des de Terra Santa per l’apòstol Sant Jaume en el viatge cap a València, pertany al segle XIV o principis del XV i, per tant, al gòtic. Va ser coronada canònicament al Sexenni de 1910, el 28 d’agost, i el 1952 va ser proclamada patrona de la ciutat.
El 1410 sant Vicent Ferrer es va hostatjar a Vallivana i el 16 de juliol de 1414, quan el rei Ferran d’Antequera va anar a Morella per tractar amb Benet XIII, el Papa Luna, sobre el Cisma d’Occident, aquest últim hi va pernoctar i hi va romandre tot l’endemà amb els seus cardenals, bisbes i servitud i va concedir nombroses gràcies a l’ermita, on va poder practicar els exercicis religiosos. Bé per consell de Benet XIII, bé per les gràcies concedides per ell mateix, el cert és que va augmentar en gran manera l’afluència de devots i els Jurats de Morella van projectar un pla per construir una església més capaç, però encara que dos anys després es va resoldre favorablement aquesta decisió, no es va poder ampliar el temple. L’hostatgeria conserva dos finestrals gòtics a l’habitació que va ocupar Sant Vicent Ferrer al seu pas el 1410.
L’edifici actual, corresponent a la construcció de la primera meitat del segle XVIII, és d’una sola nau amb capelles laterals. En planta, hi destaquen un gran reraltar, el transsepte i un cambril d’estil neoclàssic. Molts dels elements interiors que ornamentaven l’església, com ara altars barrocs o pintures d’artistes morellans, desaparegueren durant la Guerra Civil i en una restauració d’inicis del segle XIX.
A l’exterior, hi ressalta la portalada barroca i el campanar de planta quadrada del segle XVIII. La primera mostra les ondulacions típiques del barroc. Es tracta d’una estructura formada per pilastres que sostenen un entaulament. Sobre aquest nivell s’alça una estructura similar, de petites dimensions, que emmarca una fornícula. Està ornamentada amb volutes i aletes, utilitzades sistemàticament com a elements decoratius. També adossada a l’església trobem l’hostatgeria, una mansió gòtica del segle XV.
