El castell d’Onda (la Plana Baixa) té una situació estratègica immillorable entre l’extensió de la Plana i la serra d’Espadà, fet que ha possibilitat l’assentament des de la prehistòria.
L’estructura original va ser construïda pels musulmans al segle X sobre un antic assentament romà, tot i que l’estructura primitiva apareix sepultada sota diferents reconstruccions dutes a terme al llarg dels segles.
Sobre els vestigis d’antigues cultures (ibera i romana), els musulmans van construir una primitiva fortificació en època califal (segle X). Aquest primer nucli va anar creixent amb els segles fins a esdevenir una impressionant ciutat fortalesa coneguda com el «castell de les tres-centes torres», ja que es deia que tenia tantes torres com dies té l’any.
El 1238 Onda va passar a mans cristianes i el 1249, un any després de la concessió de la carta pobla, el rei va cedir les rendes del lloc a l’orde del Temple. El 1319 la vila va passar a mans de l’orde de santa Maria de Montesa.
Durant la Guerra amb Castella (1357-1365) el castell va ser plaça forta, atesa la seua importància estratègica. També va ser utilitzat durant la Guerra de les Germanies (1519-1524) i, poc després, va ser caserna general del duc de Sogorb en la repressió mudèjar de la Serra d’Espadà (1526). El 1812, va ser ocupat per les tropes napoleòniques i, posteriorment, el 1839, durant les guerres carlines, fou rehabilitat. Finalment, durant la Guerra Civil, el castell també va ser testimoni de diverses accions bèl·liques.
Presenta l’estructura d’una medina emmurallada que envoltava l’alcassaba, que era el lloc de residència de l’autoritat, i aquesta a la vegada oferia l’última línia de defensa al castell.
Actualment, alberga un museu en el qual destaca l’exposició de guixeries musulmanes, procedent d’una casa palatina de principis de segle XVIII.
