L’Ateneu Suecà del Socors, a Sueca (la Ribera Baixa), va ser fundat el 1869 amb l’objectiu d’instal·lar un centre on els obrers pogueren acostar-se culturalment a les classes més altes de la societat i reduir les barreres entre aquests dos grups.

Entre els anys 1840 i 1930, l’estat espanyol va passar, sense solució de continuïtat, per la Revolució Liberal, la Primera República Espanyola i la Restauració borbònica. El Sexenni Democràtic, mitjançant un decret, va possibilitar el dret dels ciutadans a associar-se lliurement, la qual cosa, només evidenciava una necessitat que ja era al carrer: assistim a l’arribada del «torn del poble», al progressiu naixement i expansió dels nous espais de sociabilitat, és la ruptura amb l’Antic Règim i l’eclosió dels ateneus, casinos, cercles, centres, congregacions, societats, sindicats, de tots els colors i condicions. Les societats naixien per donar resposta a unes necessitats concretes, venien a nodrir les mancances que, bé com a col·lectius, bé com a individus, els havien estat vetades.

A Sueca van florir associacions de tota mena, però al període del Sexenni Democràtic una onada de llibertat va empényer els republicans a desplegar una intensa activitat, amb la finalitat de fer realitat els seus principis polítics progressistes, sota la màxima de promoure la felicitat de la societat i de crear un home nou i una nova societat fonamentada en els principis de la llibertat, la igualtat i la justícia. Sota aquests principis, hi trobem implícita una gran càrrega social, orientada cap a una millor atenció de les classes populars. És per això que intenten formar les bases mitjançant la creació d’espais de sociabilitat. Aixoplugat en aquests principis va nàixer l’Ateneo Sueco del Socorro.

D’acord amb els objectius de l’associació, i amb el creixement continuat de socis, el 1876 es va obrir una escola per a adults. Els socis, però, volien alguna cosa més que instrucció i ajuda: demanaven jocs. Així, el 22 d’octubre del 1876 es va autoritzar la compra d’un bombo de hilo metálico y el necesario número de bolitas para jugar a la loteria…

Un dels moments clau de l’Ateneu va ser quan el 15 de juliol del 1879 es va decidir la creació d’una caixa d’estalvis per als socis.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exercir un fort control sobre l’associacionisme, la qual cosa, però, no va impedir que l’Ateneo Sueco del Socorro, continuara amb les seues tasques i, fins i tot, davant del mal estat en què es trobava l’immoble llogat on s’havien instal·lat, va iniciar els tràmits per adquirir en propietat una seu per al carrer Sequial.

Les obres es van finançar amb la venda de participacions entre els socis. Aquells que no podien pagar-la oferien el seu treball en la construcció, cosa que demostra l’elevat grau d’implicació existent.

El projecte de l’arquitecte Joan Guardiola Martínez, un bon exemple d’Art decó, va guanyar un Segon Premi a l’Exposició Regional de Belles Arts de València el 1934.

Comparteix

Icona de pantalla completa