La gestió de les indústries creatives en la internet social ha estat tot un repte. La web2, una xarxa que prometia la democratització de la informació, la multiplicitat de punts de vista i l’accés equitatiu a tota mena de productes i experiències culturals ha acabat fent una cara molt similar al sector anterior al seu adveniment; amb grans majors que centralitzen tota l’activitat i amb dificultats extremes per als creadors i creadores de monetització i sostenibilitat de la seua activitat. La xarxa dels milions d’usuaris ha acabat per passar per la propietat de les mateixes empreses, i la cultura digital a internet s’ha canalitzat a través de només un grapat de plataformes. L’era de Spotify, Youtube i Amazon Music ha estat també la de la precarietat d’unes tasques creatives que s’han allunyat cada vegada més de les necessitats dels treballadors de la cultura i de la seua propietat sobre les obres que produeixen. «És una evidència que la web2 ha empobrit més que mai la comunitat de creadors», critica Arnau Sabaté, cofundador de la startup Guzzu.
Sabaté, juntament amb el seu soci Frankie Pizá, es col·loca al centre d’una clara aposta per la governança oberta i descentralitzada de les experiències culturals i l’entreteniment. Guzzu pretén ser una contribució, de fet, a aquesta nova economia de l’oci, en què la palanca del benefici siga la construcció de comunitats de fans. L’activitat de l’emergent funciona al voltant de la tokenització; la capacitat que ofereixen les tecnologies de la web3 per registrar la propietat dels actius digitals i dotar-los d’utilitat mitjançant la seua vinculació amb smart contracts lligats a productes i serveis tan virtuals com IRL. Mitjançant un sistema de timeline –una col·lecció de «moments», NFT de fites passades i futures de la carrera d’un artista o la història d’una discogràfica o festival– Guzzu oferirà als usuaris tokens que funcionen com a «marxandatge digital en format NFT». La gran evolució està en la utilitat: si bé els tokens són col·leccionables, també donen accés a productes, serveis o espais tant digitals com físics; des de concerts a continguts exclusius, marxandatge o accés prioritari a nous temes i àlbums.
El cofundador considera el seu projecte una «nova via de capitalització per als artistes, amb una utilitat que complemente altres campanyes del seu dia a dia». Una forma d’apropar el treball creatiu als fans mitjançant una sort de relacions d’exclusivitat mitjançant actius digitals que convertisquen en diferencial la relació entre fan i artista. La clau, per a Sabaté, està en la creació de comunitats, un aspecte en què la web3 com a entorn de negoci és molt més proficient que les seues antecessores. L’aportació de la tecnologia blockchain a l’ecosistema musical no es limita a la propietat, amb uns artistes més «empoderats» respecte de les plataformes; també facilita l’ordenació de la comunitat i dels drets que adquireixen els fans que compren els tokens.
La propietat descentralitzada permet, fins i tot, la recapitalització de les obres presentades pels creadors. Per exemple, si un creador decideix vendre com a NFT la portada d’un single dissenyada per ell mateix, els fans que compren aquest token podrien fabricar marxandatge físic amb ell i generar beneficis. O, fins i tot, convertir-se en una sort d’accionistes de l’artista, de tal forma que una inversió en l’NFT d’un futur treball puga comportar la rebuda d’un percentatge dels royalties que genere l’obra. La vinculació que es crea, així, entre el músic i el consumidor final no està intervinguda necessàriament per majors i plataformes, i la interacció es torna molt més significativa. «La web 3 ofereix una facilitat d’accés a eines que contribueixen a generar comunitats, que és el que nosaltres creiem que és més útil», ratifica Sabaté.
Una nova propietat
Des del punt de vista de Sabaté, així, les possibilitats dels NFT obren per als artistes un nou camí de monetització de les seues obres i el que les envolta. Com constata el mateix cofundador, la forma de relacionar-se en termes comercials amb el públic ha estat en constant evolució des de l’adveniment d’internet, i no sempre ha estat a favor dels creadors. «Al web 1 els artistes venien discos i concerts; al 2, streaming, i al web3 tindran una nova mena de revenue, els NFT, que serà útil per adscriure utilitat», explica. La transició cap a la reproducció sota demanda en plataformes ha allunyat la propietat i el benefici d’uns creadors que han passat a viure de merchandaising i de festivals –«els músics han hagut de fer més concerts perquè venent la seua obra no veien ni un duro», critica Sabaté–. La blockchain aconsegueix, per contra, tornar la propietat de l’obra a l’artista, i a aquells que vullga que en siguen titulars.
«La majoria de continguts que es publicaven al web2 no eren propietat dels creadors, sinó de les corporacions», critica el cofundador, que considera «paupèrrims» els mecanismes de monetització que les grans estructures de l’internet social ofereixen als artistes. Propostes com la de Guzzu ajuden a capgirar aquesta situació, amb capitalitzacions i vies de finançament alternatives que no passen per les excessives concessions a les majors i les plataformes. Els mecanismes de la indústria actual limiten molt la facturació que un creador pot obtenir directament de les reproduccions de la seua obra, cosa que ha obligat a multiplicar la presència en esdeveniments físics, com concerts o festivals, així com la rellevància de la venda de marxandatge com a model de negoci. La proposta de l’emergent combina ambdues modalitats i les trasllada al món digital: els NFT mateixos serveixen com a merch virtual, tot i que també poden comportar l’accés a esdeveniments, ítems especials, meet n’ greets i altres serveis; tot plegat amb una capitalització directa del fan a l’artista.
Aquesta utilitat és el que Sabaté i Pizá reivindiquen com el core d’una web3 que progressivament es fa més i més popular. «Com tot a la vida, els canvis tecnològics comencen com una moda alternativa que va permeabilitzant els entorns més generals», raona el cofundador. En aquelles utilitats amb potencial especulatiu, com és el cas de la blockchain, aquesta primera entrada sovint ve acompanyada d’una «petita febre de l’or inversora» –un diagnòstic que des de Guzzu comparteixen amb les principals DAOs del país, que consideren que un cop els especuladors surten dels mercats del web3, aquest s’estabilitzaran amb negocis que aporten valor i utilitat al consumidor–. En aquest sentit, Sabaté es desmarca de qualsevol tendència especulativa, i reivindica un model de negoci «més sostenible, que pose les eines de la blockchain al servei dels creadors». «El més important és la descentralització», subratlla.
Full de ruta
Els dos fundadors, d’acord amb la seua dilatada experiència en les indústries creatives, han fet una aposta sense reserves per aquest nou model de negoci. Només uns mesos després d’encetar el projecte, Sabaté i Pizá van tancar, a mitjans de maig, una ronda pre-seed de 450.000 euros sotasignada per un important media grup alemany i diversos Business Angels de l’entorn de les indústries creatives. Aquest finançament, segons explica el cofundador, ha permés establir un equip amb els perfils més essencials per al desenvolupament de la plataforma, així com la construcció de l’experiència d’usuari i les primeres utilitats de Guzzu. L’emergent està preparada per a un llançament oficial a finals del mes de juny.
L’ecosistema de Guzzu ja compta amb perfils col·laboradors com Àlex Puig, fundador de Caelum Labs i expert en blockchain que fa de Tech Advisor; o Gigi Higham, al vessant més proper a la indrústia musical. El pròxim pas, una vegada llançat el producte, serà «sortir al mercat, intentar fer de tractor, arribar a acords amb artistes i entitats musicals». El roadmap de Guzzu ja compta, segons afirmen els cofundadors, amb alguns noms rellevants de diverses escenes artístiques, i l’ambició és acabar fent-se un nom entre les grans plataformes de distribució, les majors i tothom dins la indústria de l’entreteniment que vullga apropar-se al web3. L’ambició, de fet, és ampliar el model cap a altres branques de l’entreteniment –audiovisual, interactiu– que puguen beneficiar-se d’un model com el de la startup. «Comencem amb la música, però volem escalar a qualsevol part d’aquesta indústria», projecta Sabaté.
