El Palau Municipal de Villena (l'Alt Vinalopó) va ser construït al segle XVI en estil renaixentista, gràcies al mecenatge de Pedro de Medina, sacerdot de l’església de Santiago i tresorer de l’església de Cartagena. Inicialment, es va concebre com a Casa Abadia i Escola de l’església de Santiago, però el 1576 va ser adquirit pel Consell de la Vila per convertir-lo en seu de l’Ajuntament, presons i dipòsit de pa.
S'atribueix l’autoria a Jacopo Torni, més conegut com el Florentino, qui va treballar a Múrcia, Granada i al temple de Santiago d’aquest municipi. Torni, que havia col·laborat amb Michelangelo Buonarroti a Florència, va morir a Villena el 1526. Després de la seua defunció, Jerónimo Quijano va continuar l’obra. De totes les seues contribucions al Palau Municipal, cal destacar la portada i les finestres de la part dreta de la façana. La primera, amb l'escut de la ciutat mantingut per tinents i emmarcat per una orla de temes zoomorfs i florals, segueix l'esquema serlià d'ordre dòric amb pedestals i frontó triangular.
El caràcter renaixentista també es veu en el claustre de doble galeria, amb arcs carpanells sobre columnes toscanes, discs als carcanyols i cassetons a l'intradós, i les escales, que condueixen a la Sala de Sessions.
El 1707, l'arquitecte Cosme Carreras hi va intervindre i va deixar l'empremta barroca a la finestra esquerra de la façana. El segle XIX, la Sala de Sessions es va decorar amb pintures murals al tremp. El 1963 es va crear un tercer pis i es va restaurar el pati.
En l'actualitat alberga gran part de les dependències de l'Ajuntament de la ciutat, així com el Museu arqueològic José María Soler.