El Palau Municipal de Villena

El Palau Municipal de Villena (l'Alt Vinalopó) va ser construït al segle XVI en estil renaixentista, gràcies al mecenatge de Pedro de Medina, sacerdot de l’església de Santiago i tresorer de l’església de Cartagena. Inicialment, es va concebre com a Casa Abadia i Escola de l’església de Santiago, però el 1576 va ser adquirit pel Consell de la Vila per convertir-lo en seu de l’Ajuntament, presons i dipòsit de pa. 

S'atribueix l’autoria a Jacopo Torni, més conegut com el Florentino, qui va treballar a Múrcia, Granada i al temple de Santiago d’aquest municipi. Torni, que havia col·laborat amb Michelangelo Buonarroti a Florència, va morir a Villena el 1526. Després de la seua defunció, Jerónimo Quijano va continuar l’obra. De totes les seues contribucions al Palau Municipal, cal destacar la portada i les finestres de la part dreta de la façana. La primera, amb l'escut de la ciutat mantingut per tinents i emmarcat per una orla de temes zoomorfs i florals, segueix l'esquema serlià d'ordre dòric amb pedestals i frontó triangular. 

El caràcter renaixentista també es veu en el claustre de doble galeria, amb arcs carpanells sobre columnes toscanes, discs als carcanyols i cassetons a l'intradós, i les escales, que condueixen a la Sala de Sessions. 

Pati del Palau Municipal de Villena | Viquipèdia

El 1707, l'arquitecte Cosme Carreras hi va intervindre i va deixar l'empremta barroca a la finestra esquerra de la façana. El segle XIX, la Sala de Sessions es va decorar amb pintures murals al tremp. El 1963 es va crear un tercer pis i es va restaurar el pati. 

En l'actualitat alberga gran part de les dependències de l'Ajuntament de la ciutat, així com el Museu arqueològic José María Soler.