El Patronat Lluís Guarner, presidit per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha acordat concedir el premi anual a l’escriptor Josep Piera Rubio per «la seua producció literària, tant narrativa com poètica», que «ha contribuït a divulgar i a prestigiar la nostra llengua i ha dignificat la literatura creada» al País València.
El Patronat també destaca que «el seu treball literari com a poeta, narrador, assagista i traductor ha ajudat a la renovació i la modernització de la poètica i la literatura valencianes. Així mateix, ens ha acostat el coneixement dels clàssics valencians. Per tot això, ha rebut premis molt significatius en l’àmbit literari».
Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947), a més, ha estat director de l’editorial Tres i Quatre, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
És autor d’una vintena de llibres de poesia, en què es va iniciar participant en l’antologia Carn fresca (1974). Es va integrar en l’anomenada generació dels 70 i va ser fundador de la revista Cairell (1979). Ha conreat la literatura de viatges, inspirada en les seues estades a Grècia, Itàlia i el Marroc, sense oblidar els paisatges de la Drova, a Barx (la Safor), on estiuejava i va fixar el domicili a partir del 1974. També ha escrit biografies d’Ausiàs March i Sant Francesc de Borja i literatura infantil i juvenil.
Ha sigut guardonat amb el Premi Carles Riba el 1979 per El somriure de l’herba i el Premi Josep Pla el 1981 per El cingle verd. El 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi; el 2010, l’Ajuntament de Gandia el va distingir com a Fill Predilecte, i el 2013 va obtindre el premi Alfons el Magnànim de poesia per El temps trobat.
Distinció a Jesús Conill
D’altra banda, aquest dimecres s’ha lliurat el guardó al premiat del 2020, que va recaure en el filòsof Jesús Conill Sancho, per «la seua contribució en la construcció d’una societat en la qual l’ètica siga un element essencial».
Conill ha treballat a desenvolupar l’humanisme ètic, té com pedra angular un renovat concepte de persona i de la seua corresponent dignitat, amb el bagatge dels filòsofs clàssics (especialment des d’Aristòtil, Kant i Nietzsche, fins al present, sobretot Apel, Habermas, Ortega i Zubiri) i treballant cada vegada més en diàleg amb les ciències socials (especialment l’economia), les ciències naturals (biologia i neurociències) i, actualment, amb les tecnociències (intel·ligència artificial i robòtica).
L’acte ha estat presidit per Carmen Amoraga, que ha destacat la importància de la filosofia «per evitar que la societat siga arrossegada pels extrems, perquè no es polaritze, perquè s’aprenga a dialogar i a arribar a punts de consens». La laudatio ha sigut per compte de la professora i membre del Consell Valencià de Cultura, Ana Noguera.
El Patronat Lluís Guarner concedeix cada any un premi que porta el seu nom i que està dotat amb 15.000 euros, la finalitat del qual és reconéixer la creació i la producció literàries en el camp de les humanitats, el qual pot recaure en autors amb especials vincles amb el País Valencià.
