Mónica Oltra deixa el Consell i les Corts després d’uns dies de molta pressió

La fins ara vicepresidenta de la Generalitat, emocionada i plorant, ha donat explicacions i ha defensat que se’n va amb la «cara ben alta» 

Mónica Oltra, nascuda el 1969 en Neuss (Alemanya), ha sigut al llarg de la seua trajectòria una política combativa, d'activisme i de gestos. Una actitud que ha continuat mantenint durant l’etapa de gestió, que va començar en el primer govern del Botànic, el juny del 2015, i que acaba aquest dimarts, 21 de juny, set anys després d'arribar a l'executiu valencià, en un moment en el qual està investigada per un presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit, educador social, a una menor tutelada per la mateixa Generalitat.

El comiat de la vicepresidenta, portaveu del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives dels càrrecs públics. també ha estat d’alta intensitat: en una roda de premsa sorpresa, sense convocar i a punt de celebrar-se una executiva de Compromís en la qual es debatria sobre el seu futur, cinc dies després que es coneguera la seua investigació al Tribunal Superior de Justícia valencià. S’ha avançat d’aquesta manera a la decisió que podien adoptar els companys de coalició.

Oltra, emocionada i plorant, ha donat explicacions i ha defensat que se’n va amb la «cara ben alta» i les «dents ben serrades» per «no comprometre el projecte de canvi» que el País Valencià va iniciar el 2015 amb el Botànic I i va continuar el 2019 amb la reedició del pacte de govern.

Avesada a tota mena de batalles polítiques, la causa judicial que afecta aquesta advocada de professió ha provocat la seua dimissió -un extrem que ella personalment no volia-, en una setmana marcada pels resultats de les eleccions andaluses i en la qual membres de la coalició destacats com l'alcalde de València, Joan Ribó; el diputat i portaveu al Congrés, Joan Baldoví; la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà o la síndica a les Corts, Papi Robles, han destacat la seua trajectòria, alhora que deixaven entreveure, sobretot l'última jornada, que les decisions a adoptar havien de ser les millors per a la ciutadania i acordades per Compromís.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet havia posat termini -aquesta setmana- a la presa de decisions i havia retret amb l'expressió «no estic per a festes» l'acte celebrat per Compromís dissabte passat, en un ambient festiu, i que, fet i fet, ha acabat per convertir-se en una sort de comiat.

Ha sigut militant des dels 15 anys en formacions d'esquerres: primer en el Partit Comunista i després en EUPV. Amb aquesta formació, com a part de la Coalició Compromís -EUPV, Bloc, Esquerra Republicana i diverses formacions ecologistes- va accedir a les Corts Valencianes el 2007.

En aquest període, a mitjan del 2008, Mónica Oltra va ser expulsada d'EUPV per conflictes interns i això va portar, amb el suport del Bloc, a tirar els membres d'EUPV de la coalició a les Corts. Així mateix, va passar a formar part d'Iniciativa del País Valencià (IdPV).

En la següent legislatura, entre 2011-2015, va tornar al parlament valencià com a número dos de la coalició Compromís i es va situar de portaveu adjunta de la formació. Després d'un procés de primàries dins de Compromís, va aconseguir ser la candidata de la coalició a la Presidència de la Generalitat.

Oltra s'ha caracteritzat per ser una política mediàtica que, en l'oposició, s'ha vist com l'«assot» de l'expresident Francisco Camps (PP), amb motiu de les causes judicials en les quals va estar investigat, i per al qual va arribar a exhibir en un ple la samarreta amb la seua imatge i el lema «Wanted alive». Una de les moltes samarretes reivindicatives per les quals ha estat coneguda al País Valencià i a la resta de l’Estat.

És membre de nombrosos col·lectius i associacions de drets i el seu activisme i compromís amb la vida civil s'ha reflectit en la participació en les protestes al Cabanyal -on va ser detinguda-, o en la denominada Primavera valenciana.

Els pactes de govern i les polítiques socials

Durant les negociacions de pactes de govern amb el PSPV en l'àmbit municipal i autonòmic, va arribar a advertir que «no es poden canviar cromos perquè cadascun té un valor» i que el cromo de la Presidència «és l'important, és el de Messi» i «hi ha algú que vol canviar el cromo del Coyote -el PSPV a l'Ajuntament de València- pel de Messi».

Al llarg de dues legislatures, ha sigut la cara del govern valencià, vicepresidenta i ha dirigit les polítiques socials del Botànic, una àrea des de la qual s'ha avançat en l'atenció a la dependència o en matèria d'igualtat.

Entre els últims anuncis de gestió en aquesta àrea, va anunciar fa cinc dies la reducció del termini perquè les persones diagnosticades amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) puguen accedir a les prestacions i serveis reconeguts en la llei de Dependència, que es redueix a la meitat, ja que passa de sis a tres mesos.

No obstant això, l'àrea de menors de la Conselleria ha resultat ser la més conflictiva per a Oltra i contra la qual més ha carregat l'oposició, per polèmiques en relació amb centres de Montolivet, Bunyol o Sogorb.