L’Ermita de la Mare de Déu de l’Horta, a Ademús

L'Ermita de la Mare de Déu de l’Horta, a Ademús (el Racó d’Ademús), constitueix l'edifici més antic de la vila i una de les joies del romànic valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu Túria i l'antic Camí Reial, va ser erigida al segle XIV segons maneres constructives del segle precedent.

Segons la tradició, va ser Jaume I qui la va manar bastir després de la conquesta del territori i va donar el seu estendard amb la imatge de la Mare de Déu. La seua situació privilegiada va fer d'aquest santuari un lloc molt popular. Antigament, hi havia el Fossar de l'Horta i posseïa una de les confraries més antigues de la comarca, fundada el segle XIV. 

A l'interior, hi destaquen les tres naus amb arcades gòtiques, les dues capelles laterals de la capçalera (panteons familiars de dues famílies importants al segle XVI: els Visiedo i els Fernández de Árguedas), la capella major, amb cúpula sobre petxines i esgrafiats, resultat d'una ampliació la segona meitat del segle XVII, i l'espaiosa capella de sant Antoni de Pàdua, del segle XVIII, oberta al mur de l'epístola, també coberta per una cúpula sobre petxines i pintures barroques de to molt popular.

Del segle XV és la pintura mural de Maria Magdalena, recentment descoberta i restaurada. Al portal d’entrada, hi ha una inscripció moderna en hebreu que es pot transliterar com: «Mes jo, per l'abundància de la teua gràcia, entraré a casa teua, em postraré al teu Temple Sant, amb el teu amo». 

El ric patrimoni moble del passat hui ha desaparegut. Un exemple era el retaule de Sant Joan Baptista, obra de finals del segle XV, de l'escola del Mestre Perea. L'única resta antiga és la taula de gòtic flamenc titulada Mare de Déu de la Llet amb donant, pintada per Bartomeu Baró cap a l'any 1460, que actualment es conserva a la sagristia de l’església arxiprestal.