El Palau de Llutxent

El palau de Llutxent (la Vall d’Albaida), també anomenat palau dels Pròxita, està ubicat s la part més alta del poble, des d'on antigament es dominava tot el territori.

L'edifici actual data del segle XIV, quan els senyors del lloc, els Pròxita, decidiren construir una fortificació que substituïra l’existent aleshores, el castell de Xiu, d'època islàmica. 

L'any 1277, els Pròxita, nissaga d'origen sicilià, concretament Joan de Pròxita (fill d'un notari de Salern exiliat a la cort catalanoaragonesa), prengueren possessió de la nova pobla de Llutxent, en procés de reconstrucció després de l’atac d’Al-Àzraq. Aquest primer baró i l’hereu visitarien poques vegades la població, ja que estaven ocupats al servei del rei en les campanyes militars arreu de la Mediterrània.

Palau de Llutxent | Ajuntament de Llutxent

Fou el tercer baró, Francesc de Pròxita (mort el 1327), qui va decidir quedar-se a Llutxent els últims anys de vida a causa de la seua salut precària. Mort aquest, la baronessa vídua, Maria de Vidaure, hi va residir fins al 1335. Tot fa pensar que fou Francesc, que des del 1321 posseïa la plena jurisdicció sobre els seus vassalls a títol vitalici, el promotor de la construcció d’una modesta fortalesa de planta quadrada, sense finestres, reforçada per quatre torres als cantons, i coronada de merlets. 

El 1487 Pere Maça de Liçana va adquirir la baronia i va remodelar l'edifici. Una reforma important que va modificar substancialment l'aspecte interior, afegint-hi noves estances i nous elements decoratius més d'acord amb els gustos de l’època, d'estil gòtic flamíger, que defugien l'austera arquitectura anterior.

La funció protectora del castell es va posar de manifest en distintes ocasions, sobretot durant les Germanies. Cap al final de la guerra, el 1522, els agermanats de Xàtiva van atacar simultàniament Albaida i Llutxent. A Albaida, les tropes virregnals resistiren el setge darrere de les muralles del Clos de la Vila i els agermanats es conformaren a saquejar el raval extramurs. A Llutxent, en canvi, els agermanats no trobaren defenses sòlides, exceptuant-hi el castell, on s'havia refugiat la població mentre esperava la vinguda de tropes comandades pel senyor de la baronia. El castell va resistir l'atac agermanat tot el dia, però va sofrir danys a la part superior del parament, reconstruït posteriorment. Des de llavors, l’aspecte no deu haver variat molt fins a l'actualitat, ja que els posteriors titulars del senyoriu no van mostrar massa interés per aquesta propietat.

Finestres coronelles | Viquipèdia

 A finals del segle XIX, el va comprar Francesc Benavent i Ortolà, conegut com a Quico Aurora. Aquest va posar en venda les terres adjacents al palau com a solars on edificar noves cases i va llogar les diferents estances fins a instal·lar-hi nou famílies.

L'any 1996 l'edifici fou adquirit per l'ajuntament. El 2010 es va tornar a obrir al públic després de la restauració de les cobertes de les ales nord i est i l'enderrocament d'una casa adossada. 

Pertany al gòtic valencià amb una tipologia similar (encara que de cronologia diferent) als castells d'Albalat dels Sorells, Bétera, Forna i Alaquàs.