Tal dia com hui del 1971 es va acabar d’imprimir «Llibre de meravelles», de Vicent Andrés Estellés

El 22 de juny del 1971 es va acabar d’imprimir als tallers tipogràfics Fermar, a València, Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, publicat per l’editorial l’Estel.

El poemari, un dels més emblemàtics de la poesia valenciana contemporània, va ser prologat per Manuel Sanchis Guarner. Forma part d’un cicle de quatre reculls anomenats Manuscrits de Burjassot, que l’autor va escriure entre finals del 1956 i la primavera del 1958.

El títol és un homenatge a l’obra de Ramon Llull que té el mateix nom, escrita al segle XIII. Està concebut com un inventari de meravelles que hom pot trobar a la ciutat de València. La seua estructura dividida en episodis, la intenció didàctica i moral i el seu format de tríptic també estan inspirats en l’obra de Llull. Llibre de meravelles té nou seccions que es divideixen en tres parts diferenciades: un pròleg, un epíleg i, al mig, la resta del cos del text. En el pròleg, el poeta presenta el poemari en forma de declaració de principis poètics, mentre que, a l’epíleg, expressa el seu compromís amb la societat. Les set seccions centrals de l’obra són sobretot poemes realistes lírics i narratius que tracten aspectes de la vida quotidiana de la València de postguerra.

Llibre de meravelles parla de la gent normal de la ciutat de València de l’època, amb insistència en certs temes com ara l’amor, la mort, la violència o la repressió. És una obra d’una gran sofisticació, perquè sota una aparent senzillesa amaga una clara intenció irònica, crítica i subversiva, tant a nivell de contingut com a nivell de forma. En aquest sentit, caldria considerar-lo com un intent de donar forma a una ambiciosa èpica de la normalitat i de la misèria dels anys difícils de la postguerra. 

Des d’un altre punt de vista, és un homenatge poètic a la ciutat de València, als valencians i a la seua llengua i cultura. un recorregut pels seus carrers, els seus racons i els seus llocs emblemàtics. 

Llibre de meravelles, Estellés va treballar poèticament la seua ciutat d’adopció i la va convertir en un mite de la modernitat, tal com Whitman feu amb Nova York o Iehuda Amikhai amb Jerusalem. També fa una relectura d’alguns dels clàssics de la literatura catalana medieval, sobretot dels poetes valencians del Segle d’Or. Una relectura o un diàleg. La majoria dels poemes van encapçalats per un epígraf d’Ausiàs March, el més citat, de Jordi de Sant Jordi, de Jaume Roig, de Roís de Corella… També, de Pere March, de Joan Timoneda, d’alguns trobadors, com Guillem de Berguedà, d’Antoni Canals, d’Arnau de Vilanova, de Joan Batiste Anyés, d’Anselm Turmeda… S’estableix així un diàleg entre el passat i el present literaris de la ciutat, que dona profunditat i suggestió a la València del Llibre de meravelles. És un altre aspecte important d’aquest llibre: és també una guia i una relectura de la literatura catalana clàssica. 

El llibre es va convertir en un èxit immediat, tota una revelació de la poesia en català al País Valencià. El reconeixement del poeta de Burjassot va créixer amb l’edició d’Obra completa, un volum que recull part de la seua obra ja publicada i amb una gran quantitat de contingut inèdit. 

La trajectòria d’Estellés ha estat reconeguda amb diversos premis com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, a títol pòstum (1994).

 

Fonts:  Ferran Carbó, Els versos dels calaixos: Sobre «Llibre de Meravelles», de Vicent Andrés Estellés, PUV, 2018  /  Enric Iborra, «El Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés: un mapa de la ciutat de València», La serp blanca, 2013  / Enciclopèdia Catalana

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.