El Prat de Cabanes-Torreblanca (la Plana Alta) és una estreta franja de terreny d’aiguamolls i pantans formada per dipòsits quaternaris, situada entre els rius Sant Miquel i Xinxilla.
Va ser declarat paratge natural el 1988 i, amb el decret del 1994, va passar a ser considerat parc natural. El 2003 es va redactar el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN).
Presenta un paisatge característic de les zones humides litorals, separades de la mar per un cordó de graves i còdols amb algunes zones de platja arenosa. És una antiga albufera reblerta per sediments de caràcter al·luvial (acumulacions de còdols calcaris amb potents intercalacions argiloses) procedents dels relleus circumdants.
Com qualsevol altra zona humida, es caracteritza per la presència d’una làmina d’aigua permanent en alguns llocs i estacional en altres. Aquest factor resulta essencial per a la conservació a llarg termini. La inundació periòdica de determinades àrees és causada per les característiques de la mateixa marjal, ja que és una zona deprimida i el nivell freàtic pot aplegar fins a la superfície. Altres aportacions d’aigua, d’escassa importància, es produeixen només a conseqüència de precipitacions extraordinàries. No hi existeix cap flux fluvial de règim continu. La presència de brolladors d’aigua contribueix a mantindre alguns llocs, molt localitzats, permanentment inundats.
Durant tot el temps d’evolució de l’albufera, les activitats que s’hi duien a terme eren la ramaderia i l’agricultura. Ací acaba una gran ruta pecuària que ve de les terres d’Aragó i Castella, per les quals arriben pastors transhumants amb els reus ramats. També hi passa una important xarxa de rec que desemboca a la mar, com ara la séquia mare, que aporta aigua als conreus.
L’activitat que més importància ha tingut en l’evolució de l’ecosistema és l’extracció de turba, que va començar a mitjan segle XIX i va tindre una explotació industrial a finals de la dècada dels cinquanta. En l’actualitat, més de 60 ha de marjal han estat transformades a conseqüència d’aquesta activitat.
També hi ha altres vestigis humans d’importància històrica, com són les antigues torres de vigilància i defensa costanera de Torre de la Sal, Torrenostra i Capicorb.
Fauna i flora
La fauna del parc natural té gran importància, ja que es poden trobar espècies endèmiques com ara la gambeta, el fartet o el samaruc, considerat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com una de les 24 espècies de vertebrats en major perill d’extinció d’Europa.
Les aus són el grup faunístic millor representat al prat. De gran interés són l’arpellot cendrós, la camallonga, el gomet, la mongeta, els cabuts, el sivert o la fotja. Entre els ocells hivernants, hi destaca la presència habitual de la corba marina grossa, l’arpellot de marjal, l’aligot comú, el blauet o el teixidor.
Poques són les espècies de mamífers presents al prat. Hi ha poblacions de rata d’aigua, conill i mostela. Entre els rèptils, trobem la tortuga d’aigua europea i la serp d’aigua, i entre els amfibis, el gripau comú.
Respecte de la flora, hi ha exemples de vegetació palustre com ara el jonc o el donzell marí. Cal destacar la presència d’espècies de flora amb una distribució molt localitzada al País Valencià, com ara el càdec marí, l’aristolòquia de flor groga, l’ensopeguera fina o, fins i tot, endemismes exclusivament valencians com la ruda de marjal.
