Joan Garí presenta «Ser persona. Diari de l’escriptor als 50 anys» aquest dimarts

El 2015, l’autor va fer cinquanta anys, una xifra rodona que es va convertir en una «provocació literària»

Joan Garí presentarà Ser persona. Diari de l’escriptor als 50 anys aquest dimarts, a les 19 h,  a la llibreria Fan Set de València. Ho farà acompanyat del diputat a les Corts i exconseller d’Educació, Cultura i Esports Vicent Marzà, i l’editor d’Afers, Vicent Olmos.

El 2015 Garí va fer cinquanta anys, una xifra redona que es va convertir en una «provocació literària» per a un «hereu clar de les llums de Montaigne», explica l’editorial. Això és el que fonamenta, d’alguna manera, aquest dietari d’un any: «la mirada enèrgica cap al món d’un escriptor que s’hi autocelebra amb l’escriptura», continua. Així, hi trobem Garí al complet: el que observa la quotidianitat per extreure’n trets generals de l’ésser humà; l’amant de paisatges tant urbans com rurals, una literatura del passeig i del viatge en què l’autor ja ha donat mostres d’excel·lència; el crític literari que es capbussa en els llibres per entendre’s; l’expert en cuina que recomana gaudir de la menja més casolana, o l’analista social, el moralista en el sentit il·lustrat, volterià.

També, el periodista que és capaç de descobrir la història amb majúscules en uns fets concrets, com ara les pàgines dedicades a Ucraïna i, en concret, a la central nuclear de Txernòbil, en què Garí, per mitjà de la descripció del lloc i els seus habitants, ens trasllada al moll d’un dels conflictes de la nostra contemporaneïtat, el de la frontera sempre irritada de l’antiga Unió Soviètica, unes turbulències nacionals ara com ara ben enceses.

Tot el dietari és una incitació al coneixement del món i, a més, una reivindicació de la bellesa de les coses, perquè afrontem el nostre gran repte, «l’única conquista que val la pena: el simple i alhora complexíssim fet de ser persona».

Joan Garí (Borriana, la Plana Baixa, 1965) ha cultivat diferents gèneres literaris. Entre els seus llibres destaquen La conversación mural (Premi Fundesco d’Assaig, 1994), Un cristall habitat (Premi de la Crítica de l’IIFV, 1999), Viatge pel meu país (2012), La memòria del sabor (2015), L’única passió noble (Premi de Narrativa Memorialística a Benicarló 2016 i Premi de la Crítica AELC, 2017), El rebost perfecte (Gourmand World Cookbook Award 2018) o Cosmopolites amb arrels (2021).

En la faceta periodística va ser un destacat col·laborador de Público durant tota la seua existència com a rotatiu (2007-2012). Actualment, escriu a El País i Ara. Una part dels seus nombrosos articles de premsa estan recollits als volums Un ofici del segle (Premi de la Crítica AELC, 1999) i Sin dios y sin diablo (2018).