Un llibre que s’inscriu en la tradició clàssica de les faules

Després de la premiada Napalm, Joan Canela i Jordi Colonques tornen a escriure a quatre mans per presentar-nos aquesta novel·la de fantasia escrita en valencià i narrada en primera persona per una nena decidida i valenta, l'Aitana. L'acompanyen en aquesta història un seguit de feres llegendàries que habiten els boscos i que han conviscut amb la gent del poble des de fa generacions. Però l'arribada al tron d'un rei ambiciós ho capgira tot i posa en perill la felicitat de la canalla i la llibertat de les feres. L'Aitana descobreix que pot entendre's amb la Denteruda, la més ferotge de totes elles. Juntes traçaran un pla per restablir la relació harmoniosa entre els humans i el regne animal.

Aitana i les feres s'inscriu en la tradició clàssica de les faules. Darrere d'una història senzilla d'aventures, trobem una denúncia del paper hegemònic que els humans s'han atorgat respecte a la natura i els animals. Així, només les persones que tenen una mirada neta i lliure d'interessos, en aquest cas els infants, són capaces de comunicar-se veritablement amb el seu entorn. Tanmateix, aquest missatge benintencionat presenta una intenció didàctica massa explícita que deixa poc marge perquè els joves lectors jutgen per si mateixos. Amb tot, la novel·la té força altres aspectes que la fan recomanable. En primer lloc, un ritme narratiu constant i àgil aconseguit a través de capítols breus i un equilibri entre els fets i una acurada ambientació que inclou passadissos subterranis. A més a més, resulta gratificant descobrir-nos davant de protagonistes femenines, tant humanes com animals, que trenquen motlles i són capaces de mobilitzar els seus entorns. Finalment, les il·lustracions en blanc i negre d'Helga Ambak ajuden a crear una atmosfera misteriosa al servei d'una història d'aventures que captivarà els joves que s'hi endinsen.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.