El poblat iber de Los Villares, anomenat també antiga ciutat de Kelin, és un jaciment d’unes deu hectàrees situat a Caudete de las Fuentes (la Plana d’Utiel-Requena), al costat de la carretera de Los Isidros. El fet de trobar-se en un lloc d’ampli domini visual, al costat del riu Mare de Cabanyes, afluent del Magre i en una rica vall agrícola, baixa, al costat d’una de les vies naturals de comunicació entre l’altiplà i la costa mediterrània, van fer del lloc una zona de control del trànsit de persones i mercaderies.
Història
El poblat va estar habitat des de l’Edat de bronze (segle V aC) fins al període iber recent (segles II – I aC), cosa que palesa l’evolució de les restes dels habitatges. Va assolir la màxima esplendor entorn dels segles IV-III a C, i va arribar a convertir-se en capital d’un ampli territori que superava els actuals límits administratius de la comarca. Com a lloc central, Kelin va estructurar el seu territori per mitjà d’una xarxa d’assentaments interdependents amb funcions diverses i complementàries, tant defensives com productives.
Va estar emmurallat tal com deixen veure les restes del costat dels camins que delimiten la lloma, i el recinte sembla mostrar que la zona urbana estava dividida en dues àrees. El poblat només conserva possibles trams de muralla o de mur perimetral al costat oest i encara no ha sigut localitzada la necròpolis corresponent. D’altra banda, tal com era pràctica habitual entre els ibers, s’han trobat alguns soterraments infantils a l’interior de les cases, normalment sota paviment o murs.
L’economia era bàsicament agrícola. El cultiu del cereal (principalment blat i mill) i l’arboricultura (vinya i figuera), proporcionaven productes bàsics per al consum humà i altres destinats al ramat. El territori immediat d’explotació de Kelin comptava amb un important potencial pecuari (ovella, cabra, porc i bòvid), perquè disposava d’una àmplia zona de pastures a la Vega i a les deveses, així com zones forestals a La Atalaya i a La Bicuerca. Els productes obtinguts no sols servien per cobrir les necessitats bàsiques de l’enclavament, sinó que, al mateix temps, proporcionaven excedents destinats a l’intercanvi. Fruit d’aquestes relacions comercials, els habitants de Kelin van obtindre ceràmiques procedents de diferents punts de la Mediterrània (ceràmiques fenicio-púniques, àtiques i itàliques), a la qual cosa caldria sumar un altre tipus de materials, com ara l’ivori o la pasta vítria.
Les restes trobades a la rodalia de Caudete de las Fuentes mostren que el nucli de la població es va traslladar amb la romanització de la comarca, a partir del segle II aC, a la part plana prop de la ribera del riu Mare. Aquesta nova ubicació de la zona poblada és la que va donar lloc a la denominació posterior de la població romana, que serà coneguda com a Caput Aquae (deu d’aigua), del qual derivaran posteriorment el Qabdaq musulmà i el Caudete de las Fuentes en llengua romanç que va donar origen al topònim actual.
El poblat
El jaciment arqueològic permet contemplar a l’interior del recinte tancat la trama urbana de dues èpoques diferents: una protoibèrica (segle VII aC) i una altra ibèrica plena (segles IV-II aC). A l’exterior, es pot veure un tram de la muralla, de la pedrera de la qual possiblement es va extreure pedra per a la seua construcció i algunes restes constructives, al costat del riu.
Les restes arqueològiques mostren uns habitatges allargats, separats en alguns casos per estrets passadissos, quasi sense divisions internes i amb una llar circular, plana o en cubeta. Els materials utilitzats són pedres i tova; amb les pedres es fabricava un sòcol sobre el qual es construïa una paret de tova.
També s’hi han trobat restes de ceràmiques fetes a mà, algunes de les quals imiten peces a torn; escassos objectes de ferro en un lamentable estat de conservació, un reduït nombre de ceràmiques importades com àmfores i gerres fenicio-occidentals, un collaret d’or, monedes i restes humanes o gots amb cendres pertanyents a dues poblacions antigues.
Es coneix la seua existència des de meitat del segle XVIII, encara que no va ser fins a mitjan segle XX quan van començar les excavacions arqueològiques.
