El Parc Ribalta de Castelló de la Plana és una de les zones més representatives de la ciutat. Forma part de l’eix històricoartístic que formen el mateix parc, la plaça de la Independència (la Farola), la plaça de Tetuan (l’edifici Correus) i el carrer de Colom (la Catedral). Aquesta configuració va nàixer l’últim terç del segle XIX quan l’urbs va iniciar tímidament un desplegament cap a la industrialització que es va imposar a tota la comarca i que no va arribar a arrelar amb força, mantenint-se les tradicionals activitats de l’artesanat.
El 1868 es va inaugurar el tram de ferrocarril València-Sagunt-Castelló de la Plana, i la burgesia agrària que regia els destins de la ciutat, es va afanyar a mostrar una aparent «escenografia forestal» en un lloc pròxim a l’estació ferroviària. Aquell mateix any, l’Ajuntament va encarregar a l’enginyer de camins Lluís Alfonso la construcció d’un passeig que portaria el nom del pintor Ribalta i que seguiria el disseny marcat per la jardineria romàntica anglesa amb una gran varietat botànica.
Estructura
Es va planificar dins d’un contorn triangular, adossat a l’antic passeig-carretera de Morella que es perllongava quasi un quilòmetre en línia recta fins a la rotonda immediata al pont del riu Sec. El disseny d’andanes i massissos és el que encara es conserva hui dia. Conté inscrits dos cercles comunicats per una avinguda recta. El cercle més gran presentava una pèrgola i un estany al centre; al seu lloc, fa ja uns anys, es va construir un edifici circular. L’altra rotonda conserva l’estàtua sedent del pintor Ribalta. L’avinguda central i altres llocs del parc estan decorats amb elegants bancs de ceràmica.
El 1876 l’Ajuntament va decidir dur a terme l’ampliació o segona fase del parc. El nou passeig, la superfície del qual és la d’un quadrat de 200 metres de costat, va ser projectat també per l’enginyer Lluís Alfonso, en col·laboració amb Salvador Flors i el jardiner Francesc Tirado. L’eix, una gran avinguda, el travessa diagonalment i, a la meitat, s’obri una gran plaça de la qual irradien altres avingudes que enllacen amb les àmplies andanes exteriors. A les parcel·les interiors, hi apareixen senders més tortuosos inspirats en els jardins romàntics.
Un obelisc projectat per Francesc Tomаs Traver i inaugurat el 1898, instal·lat a la plaça central del parc, recorda les jornades del 7, 8 i 9 juliol del 1837 quan la ciutat va resistir els atacs carlins. Embelleix el conjunt una balustrada que, decorada a la part baixa amb ceràmica, recolza el banc circular que envolta la rotonda. L’obelisc va ser destruït el 1932, i refet el 1980.
Poc abans del 1920 es va construir el gran estany, i el 1934 es va erigir el templet de la música, obra de Francesc Maristany, sobre un pòdium amb 16 columnes geminades amb capitell corinti que sustenten una cúpula de mitja taronja que no es reflecteix a l’interior. A sota, hi ha relleus inscrits en panells que representen figures en moviment i instruments de percussió, en els quals figuren, esculpits, noms de músics contemporanis com ara Tàrrega, Albéniz o Falla.
