La «Real Acadèmia de Cultura Valenciana» [sic], entitat centenària i una de les més clares defensores del secessionisme lingüístic des de la Transició, ha anunciat que nomenarà «acadèmic d’honor» de l’entitat l’escriptor peruà i premi Nobel Mario Vargas Llosa. Ho farà el dia 7 de juny en un acte a Madrid.
La RACV, presidida per l’advocat José Manuel Ricart, justifica la seua existència amb la voluntat de «recuperar l’autèntica cultura valenciana front als continus intents d’annexió lingüística i cultural per part dels que consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes». Aquest posicionament, present des de la Batalla de València de la Transició, els ha fet situar-se a prop d’entitats destacades de l’extrema dreta, com ara el partit Defenem Valencia [sic] o l’exfalangista i militant de Vox Juan García Sentandreu, qui el 2 de juny donarà una conferència convidat per aquesta entitat.
Creada amb la voluntat de replicar l’Institut d’Estudis Catalans a inicis del segle XX, l’entitat va acollir pensadors destacats del valencianisme polític i cultural de l’època, com ara Vicent Marco Miranda, Emili Gómez Nadal, Teodor Llorente Falcó o Carles Salvador. Va ser a la Transició quan es va convertir en clar exponent del secessionisme lingüístic, defensat per l’extrema dreta amb violència al carrer durant aquell període. Des d’aleshores, l’entitat no ha abandonat aquest posicionament anticientífic. El 2015, de fet, va ser nomenada institució consultiva de la Generalitat Valenciana en matèria de patrimoni cultural per desplegar l’anomenada Llei de Senyes d’Identitat, promoguda pel PP en el context preelectoral. Poc més tard seria derogada pel primer Botànic. Poc més tard, la RACV va acceptar la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per continuar rebent subvencions, si bé no ha deixat de mostrar-se ben bel·ligerant contra el catalanisme i en el seu web oficial continuen reflectint els textos en normativa pròpia. Recentment, al febrer, la RACV va promoure un manifest contra els Països Catalans al qual es va sumar el PP.
Pel que fa a Vargas Llosa, la seua creació literària li va valdre el premi més prestigiós d’aquest àmbit, el Nobel de Literatura, obtingut el 2010. El Premi Cervantes també li va ser atorgat l’any 1994. Més enllà de les lletres, la seua participació política ha sigut ben destacada. Opositor contra les dictadures llatinoamericanes dels anys setanta, va fer el salt al liberalisme i es va erigir com una persona influent en política al seu país enfrontant-se al progressista Alan García.
Més recentment, a l’Estat espanyol, es va identificar amb l’extingida UPyD, partit fundat per Rosa Díez, i més tard amb Ciutadans. També va participar en actes de Societat Civil Catalana, entitat oposada al dret d’autodeterminació de Catalunya, i va abandonar el PEN Club Internacional, entitat que defensa els escriptors represaliats, després que donara suport a l’alliberament dels presos polítics catalans Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Vargas Llosa també va donar suport a la candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia de Barcelona, que va fracassar estrepitosament; i el 2021 va anunciar que votaria el PP de Pablo Casado, cosa que no podrà fer després que fora apartat fa uns mesos com a líder del seu partit.
