El Tribunal Suprem espanyol ha canviat el seu criteri i ha decidit revisar la concessió dels indults als presos polítics independentistes catalans. La secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ha estimat aquest dimarts els recursos que PP, Vox, Cs i altres agrupacions i entitats van presentar contra la denegació inicial de revisar els indults. La decisió s’ha pres per tres vots a dos, amb dos vots particulars en contra, després que fa uns dies canviara la composició i la majoria a la secció. La interlocutòria, això sí, no admet a tràmit el recurs interposat per l’entitat Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, rebutjat per unanimitat.
El tribunal ha ordenat la continuació dels procediments i posposa al tràmit de sentència el pronunciament sobre la manca de legitimació dels recurrents plantejada per l’Advocacia de l’Estat a tots els recursos. El contingut íntegre de les actuacions es coneixerà els propers dies.
Tant el Govern català com l’espanyol han criticat aquesta decisió. D’una banda, el president català Pere Aragonès ha considerat que la decisió és «altament polititzada», i tem que podria repetir el «procés ple d’irregularitats» que considera que va ser el judici contra els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 que van poder ser jutjats.
Pel seu compte, la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha defensat la
«legalitat i utilitat» dels indults als presos polítics. Preguntada per aquesta qüestió a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Rodríguez ha dit que «el Govern defensa la legalitat de totes les actuacions, i en el cas de la situació dels indults no només la legalitat, sinó la utilitat per a la convivència i la recuperació de la normalitat a Catalunya».
Seguint en aquesta línia, Rodríguez ha dit que és «incontestable» que «la situació a Catalunya hui no té res a veure amb la del 2017 o el 2019», i ha posat com a exemple la memòria de la Fiscalia del 2020, que diu que aquell any «els delictes d’odi van baixar un 62%».
Els presos polítics catalans van ser indultats el 23 de juny del 2021 després de tres anys i huit mesos empresonats. Van ser condemnats a penes de sedició i, en alguns casos, també de malversació pel referèndum de l’1 d’octubre, sumant entre els nou empresonats un càstig de cent anys de presó.
