La Unió de Llauradors ha alertat aquest dilluns que els productors de cítrics del País Valencià han experimentat un descens del 31% en els ingressos bruts durant la campanya 2021-2022 en comparació amb la temporada anterior. Això suposa una pèrdua de 400 milions d’euros, aproximadament.
Els ingressos bruts de la campanya actual han sigut de 884,8 milions d’euros, davant els 1.277,5 milions de la temporada anterior. És a dir, 392,7 milions de diferència negativa, segons ha indicat l’organització en un comunicat.
En aquest sentit, han assenyalat que els preus percebuts en origen pels citricultors han sigut «molt baixos», i han destacat que en moltes de les varietats tardanes s’han pagat cotitzacions «per davall dels 10 cèntims per quilo, lluny del cost de producció».
La Unió ha apuntat que el descens dels ingressos bruts entre els citricultors valencians ha sigut «generalitzat en tots els grups i varietats», encara que han ressaltat que els productors de taronges tipus Navel (Navelina i Lane Late) són els qui més han vist baixar els seus ingressos bruts: fins a un 39% respecte a la temporada anterior.
La producció total de cítrics al País Valencià també ha minvat en un 9% respecte a la temporada anterior. Enguany, la producció citrícola valenciana ha representat el 47,6% del total de la producció estatal. Concretament, les taronges han suposat el 46%, les mandarines el 62%, els llimons el 24%, els pomelos el 21% i altres cítrics el 7%.
Segons La Unió, hi ha molts factors que influeixen en aquests resultats. Per això ha demanat a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA), organisme autònom adscrit al Ministeri espanyol d’Agricultura, que investigue si s’ha produït un incompliment de la Llei de la Cadena Agroalimentària que ha provocat que els preus de les taronges en aquesta campanya estiguen per davall dels costos de producció.
Així mateix, han incidit en la «necessitat de realitzar campanyes de promoció dels cítrics valencians per a revertir el descens de consum i les exportacions dels últims anys». En aquest sentit, han lamentat que el consum total de cítrics a la Unió Europea s’ha reduït, «novament», un 3% sobre la campanya anterior.
«El 2007, el consum de taronges a Espanya representava el 15% del total de la fruita fresca consumida, mentre que el 2020 ja havia baixat al 12%. El 2020 el consum per càpita de taronges a Espanya va ser de 17,35 quilograms, cosa que suposa un descens del 16% sobre els últims cinc anys, mentre que l’avocat, la pinya, els llimons i els plàtans són les fruites que més creixen», afirmen des de l’entitat.
D’altra banda, han apuntat que «davant el descens d’exportacions, les importacions han augmentat fins a un 8% fins assolir una xifra de 2,3 milions de tones».
La Unió també ha reclamat aplicar «rigorosos estudis d’impacte en els acords comercials que la UE signe amb països tercers» i l’aplicació, també, «del principi de reciprocitat perquè es complisquen els mateixos estàndards fitosanitaris socials, laborals i mediambientals en els cítrics de fora respecte als d’ací».
Pel que fa a l’acord de la Unió Europea amb Sud-àfrica, han sol·licitat que es reduisquen els períodes d’importació de taronges «per a aprofitar la revisió d’aquest acord, ja que resulta evident que l’increment de les importacions està distorsionant el mercat», i ha denunciat que «es dona una situació de discriminació i competència deslleial al permetre que el consumidor europeu compre fruites i hortalisses amb estàndards de producció més baixos que els exigits als productors europeus».
«Els cítrics han de ser considerts com un producte molt sensible davant les importacions de tercers països, i és necessària una reciprocitat o adopció de clàusules mirall», ha defensat l’organització, al mateix temps que ha recomanat que, «per a evitar l’entrada de plagues letals que facen encara més difícil la producció europea de cítrics, cal imposar el tractament de fred a les produccions importades de països tercers que tinguen risc evident d’infestació».
El secretari general de La Unió, Carles Peris, ha manifestat que «ja és suficient amb el cotonet importat de Sud-àfrica que s’està patint en la major part del territori citrícola valencià i que genera greus pèrdues econòmiques als productors i un major esforç inversor a les diverses administracions per al seu control i prevenció».
