La monarquia espanyola està més qüestionada que mai. Així ho interpreten, almenys, els qui porten tota la vida combatent aquesta institució des del País Valencià. El viatge de Joan Carles I a Galícia s’ha fet sense que l’exmonarca done cap explicació sobre els escàndols que l’esquitxen. Tot i que ha resultat absolt per la justícia espanyola en virtut de la seua inviolabilitat, els seus negocis generen investigacions judicials en altres països occidentals. Mentrestant, el Govern espanyol, i també el valencià, fan explícita la seua incomoditat davant la tornada de l’emèrit. La dreta fa bandera pròpia de la monarquia, però sembla evident que aquest model d’Estat ja no compta amb la plàcida unanimitat que la sustentava fa unes dècades.
Aquesta manca de suports ha motivat el republicanisme de base a desenvolupar accions per fer públic el seu rebuig cap a la monarquia. L’últim exemple es va veure el passat cap de setmana, quan la Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquia o República va organitzar votacions simbòliques arreu de l’Estat espanyol. Més de 80.000 ciutadans van participar en aquest referèndum en què, com calia esperar, l’opció republicana es va imposar amb un aclaparador 93,35%. Tot i el caràcter simbòlic de la votació, els impediments interposats des de les institucions públiques per poder dur-la a terme evidencien la incomoditat amb què es viu el desafecte ciutadà cap a la monarquia.
Així ho interpreta Vicent Manel Barrachina. Natural de Rafelbunyol (Horta Nord), aquest militant republicà, membre de la Plataforma 14 d’Abril, va contribuir a la preparació de la consulta des de Puçol, localitat en què viu. «Vam mirar de muntar la taula de forma legal, ho vam fer tot amb temps i forma demanant els permisos pertinents a l’Ajuntament, que ens els va concedir, però un regidor de Vox va denunciar la consulta i va demanar que s’impedira, petició a la qual va accedir l’alcaldessa Paz Carceller, del PP, qui va modificar el permís perquè la taula fora merament informativa, sense urna de votació», explica. Barrachina indica que aquest canvi es va fer «a poques hores de muntar la taula», i que la solució que van trobar va ser «ficar l’urna dins d’un cotxe i que la gent votara dipositant la papereta des de la finestra».
Juano Aparici, organitzador de la consulta a Alacant, natural d’Alcoi i militant de Podem, va iniciar la seua militància en el republicanisme fa quasi mig segle, quan només tenia 17 anys. Havia desenvolupat aquest posicionament en una casa on s’havia patit la repressió de la guerra amb presó, persecucions i camps de concentració. El passat cap de setmana va participar en les esmentades consultes, tot i que la policia no els va permetre instal·lar les taules amb les urnes. L’Ajuntament d’Alacant i la Subdelegació del Govern espanyol havien permès l’acte com una simple concentració. Els requisits nombrosos de l’administració –assegurança de responsabilitat civil excessivament cara, plànol amb ubicacions de les taules elaborat per un professional homologat, etc.– els van impedir formalitzar la burocràcia exigida per instal·lar una taula amb urnes. La solució va ser carregar amb l’urna al muscle.
A Elx, en canvi, hi va haver més urnes i més participació que a la veïna Alacant. José Avilés és militant del moviment República en Marxa, que no s’ha de confondre amb la plataforma del president francès Emmanuel Macron: es tracta «d’un moviment d’intervenció, polític i social d’estructura federal forjat en una unitat ideològica, amb mètodes d’actuació precisos i un funcionament orgànic democràtic i col·lectivament vinculant», segons defineixen al seu lloc web. Avilés indica que en aquest moviment participa gent que no pertany a cap partit, així com també militants de Podem, Esquerra Unida, el Partit dels Treballadors d’Espanya o Esquerra Republicana del País Valencià.
Avilés va participar en la gestació de les consultes des de Madrid el 2019. Estaven previstes per a la primavera del 2020, però la pandèmia va obligar a ajornar-les fins al moment actual. Ell mateix explica que República en Marxa, al si de la Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquia o República, contemplava la consulta «com un pols a la monarquia, i volíem que els regidors dels partits compromesos presentaren mocions als ajuntaments pronunciant-se contra la monarquia encara que les perderen, cosa que hauria generat una cobertura propagandística immediata». En canvi, relata, la majoria de l’assemblea de la Plataforma es va pronunciar a favor que la consulta adquirira un caire de «macroenquesta». Tot i que no era el desenllaç proposat per ell, Avilés assegura que el resultat ha sigut positiu gràcies a la participació de més de 80.000 persones.
Tornant a Elx, Avilés, que ha passat pel Partit Comunista, pel Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) i que es considera republicà de tota la vida, comenta que hi va haver problemes amb la Subdelegació. «En un principi ens van donar la raó, però finalment ens van dir que no podíem posar taules, tot i que finalment les vam instal·lar i no va passar res, només ens va identificar la policia».
En canvi, a les comarques del nord la consulta no va anar tal com els organitzadors desitjaven. Manuel Arrufat, natural de Vila-real (Plana Baixa) milita al sindicat anarquista CGT i al Partit dels Treballadors d’Espanya, que està integrat al moviment República en Marxa. Es defineix com «més republicà que marxista» i lamenta que va haver d’anar a votar a Puçol perquè els ho van impedir a Castelló de la Plana. Segons explica, «l’egoisme i les discrepàncies al si del moviment republicà van entrebancar» la unanimitat per desenvolupar la consulta en aquesta ciutat.
Tot i així, en termes generals, la votació es va poder fer amb un èxit celebrat pels seus promotors. Vicent Manel Barrachina, net del primer alcalde republicà de Rafelbunyol i militant de Podem, considera que el sentiment cap a la monarquia ha evolucionat de manera molt desfavorable a l’Estat espanyol. «Està clar que durant la Transició ens van impedir l’exercici del dret a decidir quin sistema polític volíem. El règim es va bolcar fent publicitat de la monarquia, però l’efecte va durar el que va durar. El Borbó ha sigut un corrupte i els casos han sigut especialment sagnants durant la crisi, quan la ciutadania patia polítiques austericides i ells s’enriquien. Això ha fet que es capgire el sentiment monàrquic». Manuel Arrufat corrobora aquesta sensació fent-se la següent pregunta: «Si no els inquieta la pèrdua de suports de la monarquia, per què no deixen fer una consulta no vinculant?».
Juano Aparici va més enllà i celebra que s’estiga «visibilitzant i naturalitzant el republicanisme». «Cada vegada en som més», assegura, i argumenta que «la gent no veu la monarquia com fa 25 anys: ara ja se sap com ha viscut el rei». Alhora, qüestiona les actuacions del monarca actual, Felip VI, qui ha fet públic el seu patrimoni. «Haurà dit el que haurà volgut, està clar que pot seguir el mateix camí que son pare i això no ho podem consentir», sentencia.
Des d’Elx, José Avilés recorda que el 1995, quan militava al PCE, va plantejar el debat sobre la república i que «la mateixa gent del partit em van mirar amb estranyesa, era com una cosa de bojos. Les coses han canviat moltíssim, hi ha un increment enorme del sentiment republicà i la gent jove no entén per què tenim un cap d’Estat que no hem votat». Alhora, també assenyala una particularitat espanyola: «no coneixem cap país del món en què el cap d’Estat haja d’estar protegit per no ser escridassat allà on va. Això només passa a Espanya i això em fa ser optimista». També destaca el fet que els debats actuals sobre la monarquia «fa quinze anys eren impensables als mitjans de comunicació».
La seua conclusió és que «si jo fora monàrquic no hauria portat el rei a Espanya, perquè quasi ha resultat com una provocació i un incentiu més per rebutjar la monarquia». La conclusió generalitzada dels valencians que porten tota la vida defensant la república és que, actualment, la monarquia està més en risc que mai.
