El Monestir d’Agres (el Comtat), també anomenat Santuari de la Mare de Déu d’Agres o Santuari de la Mare de Déu del Castell, està situat a la serra de Mariola. L’edifici forma un gran bloc longitudinal amb petits buits, on destaca la pesada fàbrica de maçoneria amb els paraments arrebossats com una paret massissa de gran alçària. La part millor conservada és un recinte tancat que inclou un alberg de pelegrins. L’església es divideix en dues naus paral·leles de quatre trams sense ornamentació. S’hi accedeix des d’una gran escalinata coberta ubicada en un dels extrems de la nau, a la part més allunyada.
Història
El 31 d’agost del 1484, la Basílica de Santa Maria d’Alacant es va incendiar i la Mare de Déu va desaparéixer, però l’endemà, un pastor la va trobar dalt d’un lledoner a les ruïnes del castell musulmà d’Agres, en un emplaçament natural entre torrenteres i boscos d’arbrat frondós, sobre una elevació del terreny. La imatge va ser duta a l’església, però l’endemà havia desaparegut i es va trobar al lloc on havia aparegut el dia anterior i es va interpretar que el desig de la Mare de Déu era ser venerada en aquell mateix lloc, on es va construir una humil ermita. A finals del 1577 es va autoritzar la fundació del Convent de la Mare de Déu del Castell d’Agres, i l’any següent van començar les obres.
La fama de la Mare de Déu d’Agres es va expandir ràpidament arreu del Comtat i les comarques limítrofes i van començar les peregrinacions dels fidels que col·lapsaven el santuari. Per això, un segle més tard s’hi va iniciar la construcció d’un convent de franciscans que, a poc a poc, van ampliar l’edifici fins a arribar al que coneixem actualment. Tot i això, l’afluència de feligresos era tan gran que els franciscans, el 1649, bastiren una hostatgeria al costat del convent que va estar activa fins a la desamortització de Mendizábal del 1836.
