L’alumnat de 2n de Batxillerat de l’IES Bernat de Sarrià de Benidorm ha publicat en línia el seu particular Diccionari per a Alumnes Ociosos, un treball elaborat pels estudiants de Valencià, llengua i literatura que preparen les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) i que tracta d’emular el famós Diccionari per a Ociosos, publicat el 1964 per l’escriptor suecà.
El blog es pot consultar i conté més de 40 entrades elaborades pels joves de 17 i 18 anys que han estudiat l’obra de l’assagista com a part del temari obligatori per a la PAU i que tracten d’imitar les seues principals característiques: enunciació subjectiva, ironia, dialoguisme, modalització, preguntes retòriques, signes tipogràfics, claredat d’estil o intertextualitat entre altres. Les reflexions són pròpies de la societat actual i de l’alumnat implicat, pel que hi ha entrades associades a les tecnologies de la informació i als problemes de hui en dia.
Joan Fuster, del qual la Generalitat i l’AVL commemoren enguany el centenari del seu naixement, va escriure Diccionari per a Ociosos seguint el model del Diccionari filosòfic de Voltaire, ordenant una sèrie d’escrits de tema i extensió variables. Els textos, redactats en èpoques diferents i procedents, en molts casos, de columnes periodístiques prèvies, es presenten al lector en aquest treball seguint un ordre alfabètic, identificats amb una paraula clau. El que donava uniformitat a les entrades era el jo de l’assagista.
Centenars de visites els primers dies
La iniciativa del centre públic benidormer ha rebut centenars de visites durant els primers dies, fruit sense dubte de l’interés que suscita Joan Fuster entre estudiants de 2n de Batxillerat d’altres instituts que cerquen informació en la xarxa. Aquest blog, que com l’original segueix el format alfabètic, serà ampliat els propers anys amb les aportacions de futurs estudiants. El disseny, un senzill wordpress, ha estat elaborat pel mateix alumnat que també cursa Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’institut, en un grup de treball coordinat per Jaume Lloret.
