El castell d’Alfàndec o Marinyén, a Benifairó de la Valldigna (la Safor), és conegut a la Valldigna amb el nom de Castell de la Reina Mora. De construcció musulmana, la seua situació al cim d’un turó el feia inaccessible fins fa uns anys, quan es va habilitar un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat.
El lloc va ser habitat des de l’edat de bronze i ja és descrit al segle XI com un «castrum sarracenum in monte magno». Era el centre protector i recaptador dels impostos dels habitants de la vall d’Alfàndec (hui anomenada la Valldigna). Hi pertanyien les alqueries de Massalalí, Alcudiola, Ràfol, Alfulell, l’Ombria, la Xara, Simat, Benifairó i Tavernes, de les quals només perviuen les tres últimes.
Presenta les característiques pròpies dels bastiments islàmics: planta poligonal irregular, murs d’encofrat, incisions en ziga-zaga i volta de canó de maons, entre altres. Compta amb dos recintes emmurallats que es conserven parcialment, als quals s’accedeix per la porta d’Albacar, construïda amb arc rebaixat de maçoneria.
En l’actualitat, s’hi poden distingir restes d’habitatges del poblat edificats en tàpia, situats al primer recinte. També dins dels murs, però al segon recinte, es conserva una capella gòtica del segle XIV amb una volta de creueria amb carreus. Hi destaquen els aljubs, un de rectangular i un altre de quadrat, així com altres construccions fetes també amb carreus.
La llegenda de la Reina Mora
El nom de Castell de la Reina Mora és fruit d’una llegenda popular que explica com la reina musulmana que hi habitava es va llançar al precipici amb el seu nadó per no poder evitar el setge imminent de les tropes cristianes, encapçalades pel net del Conqueridor, el rei Jaume II El Just. Tot i que ella va morir, alguns relaten que el nadó va sobreviure a la tragèdia i fins i tot asseguren que a les nits se sent el seu plor.
La finestra des de la qual diu la llegenda que va saltar encara es manté dempeus en un dels laterals del castell.
Estat actual
Els vestigis principals d’aquest castell són la porta de l’albacar, la torre de l’Homenatge i la llegendària finestra. En conjunt, hi predomina l’arquitectura dels segles XIII i XIV. Entre les ruïnes s’han trobat monedes romanes i un petit tresor de monedes de Jaume II. També hi romanen alguns llenços i la capella gòtica.
El març del 2020 va entrar a la llista roja del patrimoni valencià d’Hispània Nostra per l’alt risc d’esfondrament.
