Experts en pandèmies han assegurat que el mecanisme de transmissió de la pròxima crisi sanitària vindrà per l’aire i reclamen aplicar les lliçons apreses amb el SARS-CoV-2, que ha demostrat que «la solidaritat, la cooperació i la preparació global» són «claus» per donar-hi «una resposta ràpida».
Així ho han assenyalat els ponents de la I Cimera Internacional sobre Gestió de Pandèmies organitzada per l’Ajuntament de València, que forma part del projecte europeu STAMINA, en el qual participen 38 organitzacions que representen 19 països.
Sobre aquest tema, la viròloga Margarita del Val, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha advertit que «ara mateix no es pot pensar en una pròxima pandèmia causada per alguna cosa que es transmeta per l’aigua ni pels aliments, perquè seria una epidèmia local, no obstant això en pot tornar una altra per l’aire». A més, ha explicat que «al segle XIX es va aprendre amb les epidèmies del còlera que l’aigua de beure ha d’estar perfectament separada de les aigües residuals i que potabilitzar l’aigua evita morts i ha elevat l’esperança de vida».
Ara, el SARS-CoV-2 ha demostrat que el mecanisme de transmissió és per l’aire i cal aprendre d’aquest ensenyament: «Cal netejar l’aire». No obstant això, lamenta que es construïsquen edificis «cada vegada més intel·ligents per estalviar energia, però cada vegada menys saludables per a la transmissió de malalties respiratòries».
Per això, ha remarcat que s’ha d’aconseguir «un aire més net» amb la instal·lació generalitzada de mesuradors de CO₂ que permeten saber quan hi ha risc de contagi, com han fet als col·legis i a les Universitats. En aquest sentit, ha reclamat una normativa estatal per garantir un aire net que a més evitaria haver d’obrir permanentment les finestres amb la consegüent despesa energètica.
Una resposta coordinada i global
Per part seua, el director del Centre de Coordinació d‘Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, ha assenyalat que la COVID-19 ha demostrat que cal estar ja preparat per fer front a una nova crisi mitjançant «una resposta coordinada global i que l’estat espanyol es prepare amb un sistema únic sanitari, plans amb un enfocament multisectorial i delimitar amb claredat la presa de decisions».
Simón ha relatat que si fins ara estàvem acostumats a crisis a curt termini i d’àmbit local o pandèmies que es controlaven en les etapes inicials, de la COVID-19 hem aprés que es requereix una resposta global i una gestió a llarg termini perquè «no tractem amb poques persones, sinó amb tota la població, i la població té els seus límits a l’hora de suportar les restriccions». El primer error va ser no «entendre que la salut és responsabilitat de tots i no només del sector sanitari».
Així mateix, ha recalcat que per fer front a una pandèmia cal informació actualitzada per readaptar els plans d’actuació i això implica una coordinació i legislacions internacionals per actuar «ràpidament i amb fortalesa».
«No podem relaxar-nos»
D’altra banda, la directora de l’Oficina d’Emergències de la Comissió Europea, Anne Simon, ha ressaltat la importància de l’Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) per previndre, detectar i respondre ràpidament a les emergències sanitàries mitjançant la recopilació d’informació i el desenvolupament de les capacitats de resposta necessàries.
De la mateixa manera, la responsable d’informes i gestió del coneixement de l’Oficina Europea de l’Organització Mundial de la Salut, Miranda Ngoc, ha assenyalat que aquesta pandèmia acabarà però «no podem relaxar-nos» i cal «institucionalitzar les lliçons apreses. No podem començar de zero. Els polítics, científics i la població hem de treballar junts per no deixar a ningú darrere».
