Plataforma per la Llengua considera «necessari» que el cos superior i el cos de gestió de funcionariat del País Valencià acredite una capacitació «real» en valencià amb un nivell C1 «tal com ara es fa a Catalunya, les Illes Balears o Galícia».
En aquest sentit, l’entitat veu «imprescindible» l’aprovació del decret que reglamentarà l’aplicació de la competència lingüística en valencià per al funcionariat de la Generalitat. Aquest decret ha de reglamentar l’article 62 de la Llei 4/2021 de la Funció Pública Valenciana, que regula els requisits per a l’accés a l’ocupació pública, entre els quals s’inclou acreditar la competència lingüística en el coneixement del valencià dels funcionaris, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents.
A més, reclama que «alguns grups del cos funcionarial estiguen obligats a acreditar el C1 de valencià». «Cal tindre en compte que a Catalunya, les Illes Balears i Galícia el cos superior (A1) i el cos de gestió (A2) acrediten un nivell C1, de fet, fins i tot als cossos B i C1 se’ls demana competència de suficiència (C1) en català o en gallec, en la majoria de professions», assenyala.
Segons l’informe previ presentat per la Conselleria de Justícia, tots els futurs funcionaris en tindrien prou amb el B2, que és el nivell bàsic de llengua que obté tothom que passa pel sistema educatiu valencià. Per això, l’entitat troba «inacceptable que no es demane un nivell de capacitació en valencià de C1 i només es demane un B2 per als alts funcionaris dels cossos A1 i A2, on s’inclouen advocats, administratius i caps de servei». Perquè «això significaria que no hi hauria cap garantia d’un funcionament en valencià en aquest sector administratiu. El nivell B2, abans anomenat Elemental, determina un nivell bàsic de coneixement lingüístic oral i escrit, i no demostra cap competència suficient en valencià estàndard».
Garanties d’ús real
Plataforma per la Llengua considera que «la competència lingüística en valencià necessita garanties d’ús real», ja que un estudi sobre l’ús del valencià en l’administració de la Generalitat, fet el 2016, «un 87,4% dels funcionaris disposaven d’alguna acreditació de capacitació en valencià», però «el 24,3% del funcionariat afirmava que responia en castellà als ciutadans que se li adreçaven en valencià (de fet, un 30,7% del funcionariat afirmava no parlar mai en valencià a la ciutadania) i un 28% afirmava contestar en castellà a usuaris que hagueren presentat escrits en valencià (de fet, un 41,6% dels funcionaris afirmava que escrivia sempre la documentació en castellà i no mai en valencià)». Per tant, «aquestes dades demostren, actualment, la manca d’un ús normal i general del valencià en bona part del funcionariat».
L’entitat recorda que «han passat trenta-cinc des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i que a hores d’ara la capacitació lingüística del funcionariat hauria de ser un fet normal i general». A més, indica que «actualment, un alt percentatge de treballadors de la Generalitat disposa d’una titulació en C1 -l’antic nivell Mitjà- i el seu requisit, amb una xicoteta moratòria, ja havia estat negociat amb els sindicats». Per tant, «no és acceptable que no es continue amb eixe criteri a partir d’ara, sobretot tenint en compte que els funcionaris que accedeixen al nivell A1 o A 2 tenen un títol universitari».
Plataforma per la Llengua explica que «el nivell C1, anomenat justament “domini funcional efectiu”, és el que acredita que el seu posseïdor té un domini general de l’idioma, i que pot fer una activitat lingüística efectiva, en qualsevol situació comunicativa, tant oralment com per escrit». En aquest sentit, considera «inacceptable que a persones amb titulació universitària no se’ls demane una competència lingüística en valencià corresponent a eixe nivell de formació». A banda d’aquesta proposta, l’organització demana que «es revise el sistema de capacitació lingüística en valencià que s’atorga per part del sistema educatiu».
