Un llibre té realment tants nivells de lectura com persones l’acaben llegint, però no en tots els casos la intenció de l’autor va per ací, no sempre es busca contar més coses de les que s’hi diu. En el cas d’El codi Annunaki (Enkuadres, 2019), el seu autor, Antoni Rovira, sembla que vol anar més enllà de fer passar una bona estona al lector amb una història d’aventures i de misteris; perquè a més d’això, Rovira també pareix que, en lloc de fer palesos aquests misteris, el que tracta realment és de desvetlar-los, explicar-los, raonar-los, argumentar-los, fer-los públics; que deixen de ser misteris hipotètics i passen a ser considerats com a, almenys, possibilitats de versemblança. Estem parlant, doncs, d’una novel·la d’aventures que a més amaga esborranys explicatius sobre els nostres orígens com a éssers humans? Bé, anem per parts.
Llegir el llibre suposa primer que res endinsar-se en un relat d’aventures que comença més prompte com una novel·la negra i va transitant per terrenys com la ficció científica i, especialment, el viatge iniciàtic. Un viatge on, més que la transformació que experimentaran els personatges, busca la transformació que poden arribar a experimentar els lectors. Malgrat aquestes explicacions, que ningú no es pense que la novel·la puga fer-se massa feixuga o de difícil lectura. Res més lluny de la realitat, perquè el relat enganxa des de les primeres línies desplegant un ritme trepidant on les revelacions i sorpreses se succeeixen a través d’un llenguatge tan clar com correcte. És un d’aquests llibres que abelleixen ser llegits d’una tirada si qui el llig s’ho pot permetre, ja que en tot moment el lector queda assedegat per saber què més passarà en el següent capítol.
Diem quelcom dels protagonistes? Aparentment dos professors universitaris, una antropòloga i un infermer/filòleg, encara que també es podria dir que són els enigmes històrics relacionats amb els orígens de l’ésser humà els vertaders protagonistes de l’obra. També apareixen antagonistes als herois de la novel·la, des de grups de mafiosos a formidables exèrcits, passant pels interessos creats que no volen que s’esbrinen aquells fenòmens que ixen fora dels discursos hegemònics ben constituïts.
Diem quelcom de la trama? Aparentment esbrinar l’origen dels primers pobladors de l’illa de Malta, i ací les dificultats no sols vindran pel llarg temps que ha transcorregut, perquè hi haurà també qui tractarà per tots els mitjans, més enllà de les lleis i de la moralitat, d’evitar que es desenvolupe aquesta investigació tan aparentment innòcua.
La gènesi de Malta, però, ens portarà cap a la gènesi del mateix ésser humà, en el seu sentit més literal de l’expressió, apareixent qüestions com les diferències entre els 23 parells de cromosomes de l’homo sapiens davant els 24 parells de equn disposen els grans simis; el fet de tenir els humans un cromosoma que sembla ser la fusió d’altres dos, o les incompatibilitats entre les persones amb Rh(+) i Rh(-). També ens porta el relat per la gènesi d’alguns enigmes de la nostra història encara molt debatuts, com les llegendes sobre el diluvi universal, els gegants que apareixen citats en antics relats o l’origen de les megaconstruccions amb milers d’anys d’antiguitat com les piràmides d’Egipte o d’Amèrica.
Un llibre, doncs, que agradarà a lectors de totes les edats, però especialment als joves d’edat, o d’esperit, tant pel que diu com pel que suggereix. És una obra vàlida, tant per a aquell que sols vol evadir-se una estona amb un relat ple de sorpreses on el ritme mai decau, com per a qui agrade de qüestionar-se si el món aparent o aquell que oficialment ens han contat com a canònic són realment el món vertader o la veritable història. En aquesta última línia el pitjor del llibre és que arriba un moment en què s’acaba i deixa el lector interessat amb ganes de voler saber-ne més sobre aquests misteris. L’autor, Antoni Rovira, ha anunciat que prepara ja una segona part d’El codi Anunnaki. Esperem que no tarde gaire… i que ni màfies ni exèrcits ho puguen impedir.
