El castell de Xivert, a Alcalà de Xivert (el Maestrat), és una construcció islàmica dels segles X i XI, reformada posteriorment pels templers durant el segle XIII, que guaita la serra d’Irta i la Mediterrània. El turó on està ubicat ha estat lloc d’assentament, almenys, des dels segles XIV-XIII aC. Pobladors de l’edat de bronze mitjà i ibers ja van ocupar el terreny.
El castell musulmà
La fortalesa musulmana comprén el recinte emmurallat extern, obra dels segles X-XI, en què destaquen alguns grans llenços de tapiar coronats de merlets. Els murs envolten la vila i el castell, sense cap altra separació que la topogràfica que provoca irregularitats. Aquesta unió dels dos espais indica el caràcter de refugi del recinte superior. Molt interessant és la inscripció àrab «per la retrobada de Déu» en un mur lluït que imita carreus, al sector sud-est del conjunt.
La vila musulmana i morisca, situada als peus del castell, s’adapta al terreny i mira cap al migdia. El conjunt urbà, que s’articula mitjançant un carrer principal i altres vies secundàries i carrerons, constitueix un dels testimonis més ben conservats d’una vila islàmica en altura.
A partir de la conquesta cristiana, la població musulmana va mantindre la seua personalitat gràcies a la carta pobla del 1234. Durant els segles XIV-XV la població va minvar en importància, que no en nombre d’habitants, desplaçada per la vila cristiana d’Alcalà. El deteriorament va augmentar el segle XVI, amb una davallada de pobladors, i va ser definitiu el 1521, quan la Germania va atacar el castell, amb conversions forçades. A partir de llavors, la població, molt reduïda, va aguantar fins a l’expulsió dels moriscos, el 1609. Els posteriors intents de reocupació no van tindre efecte.
El castell templer
La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts més significatives, el segle XIII pels templers, reaprofitant la disposició general del castell musulmà, i adaptant l’espai a les noves necessitats. Són notables les dues torres rodones i el mur que les enllaça, de carreus, així com l’aljub. Fins al segle XVII, i sota la direcció dels comanadors de l’orde de Montesa es feren modificacions de menor importància.
L’any 1596, es va dur a terme una visura i valoració del castell, per ordre reial, per poder arreglar el deteriorament d’edificis i murs. Totes les parts estaven «molt derrohides y a perill de cahiguda», segons van declarar els perits. El 1648, en un inventari dels béns de la comanda d’Alcalà, es diu que «lo castell de Xivert lo qual per estar aquell y tota la dita vila deruits de manera que sols resten los vestigis y no averi en aquell ni en dita vila portes ni finestres ni cap altra cosa…».
Actualment, s’han recuperat i valorat les edificacions principals i s’han fet excavacions arqueològiques que han permés descobrir restes dels primers habitants. Des del 1996, s’han netejat espais, s’han millorat els accessos i s’han restaurat i consolidat alguns dels elements més emblemàtics del castell: torre de Ponent, torre Sud i el mur on es troba la inscripció aràbiga.
