Les coves del Canelobre, a Busot (l’Alacantí), estan situades a la serra del Cabeçó d’Or. Aquestes cavitats es va desenvolupar a les calcàries del Juràssic superior, fa cent quaranta-cinc milions d’anys. Encara que se’n sabia molt poc d’aquestes fins a pràcticament el segle XIX, el seu descobriment s’atribueix als musulmans.
Per accedir a la sala visitable -les altres estan reservades a l’espeleologia-, cal recórrer un túnel d’uns 40 metres que, durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a refugi de l’aviació republicana i taller de reparació de motors d’avions.
Al final del passatge s’obri un espai d’uns 80.000 m², replet d’estalactites i estalagmites, que durant milers d’anys han anat creant cridaneres formes. A l’interior de les coves hi ha una temperatura constant d’uns 17-18º.
Hi destaca la sala principal, amb una volta de 70 metres d’alçària, una de les més altes de tot l’Estat. L’enorme grandària i increïble acústica han permés usar-la com a sala de concerts en diverses ocasions, i és difícil no comparar-la amb la volta d’una veritable catedral.
Però aquest no és l’únic atractiu de les grutes, també s’hi pot veure un conjunt conegut amb el nom de Sagrada Família en què hi ha una columna impressionant d’uns 25 metres d’alçària.
Tanmateix, la gran protagonista és l’estalagmita que dona nom a la cova: el Canelobre, que té més de 100.000 anys d’antiguitat.
Per tot arreu, s’hi poden observar les formes capritxoses que han pres les diferents concrecions i que s’assemblen a canelobres, meduses, òrgans, colades i multitud d’altres formes suggeridores.
