La Cimera Internacional Docent aposta per «repensar» el paper dels professors arran de la pandèmia

La ministra d’Educació, Pilar Alegria, defensa l’«ambiciosa» reforma educativa del govern espanyol davant ministres de tot el món

La Cimera Internacional sobre la Professió Docent (ISTP) ha arrancat aquest dijous a València amb una crida a motivar les futures generacions i «repensar» el paper dels docents a partir de les experiències que van deixar les classes a distància durant la pandèmia, sense centrar-se únicament en les noves tecnologies.

El punt de partida del fòrum, la dotzena edició després de l'última celebrada en línia el 2020 als Estats Units, és com poden els governs i sindicats docents anticipar-se als desafiaments del futur i millorar l'equitat de l'alumnat. Les sessions giren sobre tres temes: el potencial pedagògic de les tecnologies digitals, els sistemes escolars per aconseguir comunitats més inclusives i el paper de l'educació per assolir un futur sostenible.

En la inauguració de l'esdeveniment, que acull aquest dijous i divendres el Palau de les Arts, la ministra d'Educació, Pilar Alegria, ha subratllat que a les aules «la presència és fonamental», sobretot en les primeres etapes, i que «les noves formes d'ensenyament assajades en la pandèmia han vingut per quedar-se». Per aquest motiu, ha reafirmat la «necessitat imperiosa» de dissenyar polítiques educatives basades en l'equitat.

En la seua intervenció, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha agraït que València aculla aquest esdeveniment internacional en «temps disruptius» davant els quals l'educació pot servir d’«ascensor social» per projectar talent i «tancar el pas a perills del segle XXI» com ara el populisme i l'antidemocràcia.

Per la seua banda, el secretari general de l'OCDE, Mathias Cormann, ha animat a «aprofitar aquest moment de recuperació» per generar noves oportunitats per als joves, però ha fet notar que l'educació «no solament es basa en el fet de passar al digital», perquè durant la pandèmia va haver-hi aspectes negatius com ara el «cansament» de les pantalles o la falta de recursos.«Hi ha pràctiques que s'han transformat més enllà de la crisi: hem de repensar el paper dels professors per veure de veres quin és el seu potencial a les escoles», ha exposat, i ha advocat per millorar la capacitat de trobar feina dels alumnes. Després de defensar que «el coneixement ajude un futur sostenible», el mandatari de l'OCDE ha assenyalat que «els estudiants treballen en un món obert i les biblioteques no tenen el monopoli de l'educació», atés que hui en dia també aprenen a les xarxes.

Com a presidenta de la cimera, Susan Hopgood ha apuntat que la pandèmia demostra que els sistemes educatius més «resilients» van ser els que millor es van adaptar, però ha recordat que encara «no ha acabat». «El futur dels nostres joves no ha sigut mai tan important», ha advertit, ja que «tot el pes recau en els xiquets». Per això ha afirmat que el repte és aconseguir que l'alumnat «continue sent optimista en el futur» i no caiga en «el pessimisme, la desesperació i la ignorància». «Sabem que els estudiants necessiten alguna cosa millor i nosaltres som el pont», ha insistit.

En representació dels sindicats, el secretari general de la federació Education International, David Edwards, ha assenyalat que a pesar de les crisis globals, «el poder i optimisme inherents a l'educació sempre brindaran esperança». «La recuperació després de la pandèmia solament tindrà lloc si centrem l'educació de qualitat», ha avisat, a més d'advocar per una docència «empoderada» que impulse eixa transformació i per una aliança «sòlida» amb els governs.