El Castell de Petrer (el Vinalopó Mitjà) tenia una funció eminentment estratègica i de domini del territori, ja que controlava el pas entre l’altiplà castellà i el litoral mediterrani.
Els orígens són musulmans i, probablement, va ser construït a finals del segle XII o principis del XIII sobre una talaia anterior.
Després de la signatura del Tractat d’Almisra el 1244 va pertànyer al Regne de Castella. Posteriorment, Alfons X va cedir al senyor Jofré de Loaysa la tinença de la fortalesa i els hereus van mantindre el senyoriu fins a principis del segle XV. Va ser pres pels moriscs durant les revoltes del 1265 i, per a recuperar-lo, l’infant Alfons de Castella, va haver de recórrer a l’ajuda de Jaume I, qui el va reconquerir prompte. Després del Pacte d’Elx, el 1305, Petrer es va integrar al Regne de València.
Durant el segle XV va ser propietat dels Pérez de Corella, els descendents dels quals van vendre la baronia a Juan de Coloma, Comte d’Elda. Felip II va crear a finals del segle XVI el comtat d’Elda, al qual Petrer va pertànyer fins a l’abolició dels senyorius. Durant la guerra de Successió va lluitar a favor de Felip V i va formar part de la Unió de Castella, per la qual cosa va obtindre diversos privilegis.
Els segles XVIII i XIX el castell va patir un gran deteriorament per l’aprofitament de les pedres per a la construcció de moltes cases i edificis de Petrer.
El conjunt, de planta poligonal emmerletada, fou bastit amb maçoneria i rematat a les arestes amb carreuat. La muralla exterior està formada per dos llenços de tàpia separats per una torrassa central i cubs als extrems.
L’element més destacat és la gran torre de l’Homenatge, quadrada, amb dos pisos i un soterrani, que era un aljub a l’època islàmica. Després va ser utilitzada com a presó pels cristians. També posseeix una gran sala voltada, escenari de les festes del senyor feudal.
El castell ha tingut múltiples problemes de conservació, com els causats per la humitat, que s’han vist agreujats per l’existència de cases-cova sota els fonaments. Les obres de reconstrucció van finalitzar el 1982.
