La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a dos anys i mig de presó imposada a l’exalcalde de Quartell (el Camp de Morvedre) Francisco Huguet i l’exregidor Emilio Máñez, tots dos pel PP, per contractes zombis d’Imelsa, l’empresa pública de la Diputació de València que va ser substituïda per Divalterra, també liquidada.
L’Audiència de València, en una sentència confirmada primer pel Tribunal Superior de Justícia valencià i ara pel Suprem, va condemnar tots dos com a cooperadors necessaris d’un delicte continuat de prevaricació i un altre de malversació de cabals públics en relació amb la contractació simulada per part d’Imelsa del segon d’ells com a coordinador de Brigada Forestal.
També ha confirmat que els dos condemnats hauran de pagar conjuntament i solidàriament a Divalterra 74.968 euros d’indemnització pels salaris indegudament percebuts per Máñez d’abril del 2005 a agost del 2007 i el quitament.
Els fets provats reflecteixen que l’exregidor va ser contractat com a assessor del PP de la Diputació del 1999 al 2003, període en què va treballar com a assessor d’Huguet, llavors alcalde de Quartell i diputat provincial. Després de les eleccions municipals del 2003, Máñez, que també era regidor d’aquest municipi, no va ser nomenat pel Ple de la Diputació en el contingent dels assessors que corresponien al grup del PP.
Els dos condemnats eren companys del mateix partit polític, tenien negocis en comú i els unia una relació d’amistat. Segons els fets provats, amb la finalitat d’eludir la prohibició legal perquè Máñez continuara sent assessor d’Huguet, el primer va contactar amb el gerent d’Imelsa perquè el contractara «simulant» que la contractació era de coordinador de Brigada Forestal, però amb la intenció d’exercir com a assessor en la corporació provincial.
D’aquesta manera va ser contractat en tres ocasions (dos contractes temporals i el tercer indefinit). Durant aquest temps, va cobrar el sou de coordinador de Brigada Forestal sense fer aquestes funcions fins que va ser acomiadat pel nou gerent d’Imelsa, segons ha informat l’alt tribunal.
Tots dos van recórrer la condemna davant el TS, que ha desestimat els seus recursos. La sala explica que els fets «objectius i subjectius» que els recurrents qüestionen responen a una intensa activitat probatòria sobre els fets de prevaricar, dictar a gratcient una resolució injusta, i malversar cabals públics en la mesura en què «l’empresa pública contracta una persona a la qual paga uns emoluments per una activitat que no duu a terme».
