Un equip d’investigadors de l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Universidad Técnica Particular de Loja, a l’Equador, ha avaluat els efectes de les condicions climàtiques sobre varietats locals i comercials del fesol (phaseolus vulgaris), garrofó (P. Lunatus) i la bajoca (vigna unguiculata), sembrades tradicionalment en condicions de fred o de calor.
Al sotmetre aquestes varietats a distintes temperatures, els investigadors han pogut avaluar l’impacte dels efectes del canvi climàtic sobre paràmetres vitals d’aquestes varietats, com ara la seua morfologia, reproducció, producció i fenologia.
Així, han detectat unes varietats que són molt sensibles a variacions en les seues condicions d’origen, d’altres que funcionen millor amb l’augment de temperatura i d’altres que són altament resilients a qualsevol canvi, segons ha indicat la institució universitària.
L’estudi s’ha publicat a la revista Scientific Reports, i està liderat per l’investigador del COMAV de la UPV Mario X. Ruiz, que ha destacat que «en la recerca s’han identificat les varietats més fràgils front als efectes del canvi climàtic, per la qual cosa és prioritari conservar-les».
En aquest sentit, l’estudi evidencia que algunes varietats del garrofó es desenvolupen millor quan augmenten les temperatures, per la qual cosa són una bona alternativa per a reemplaçar les varietats menys productives degut als efectes del canvi climàtic. De fet, una varietat local d’aquest producte va resultar ser més resistent que la comercial utilitzada com a control. Pel seu compte, les bajoques, d’origen africà, van resistir relativament bé als augments de temperatura, igual que el garrofó.
La recerca també destaca la importància de tindre en compte el transfons ambiental i ecològic del qual provenen les varietats d’estudi. Els resultats obtinguts tenen una aplicació immediata en la conservació de l’agrobiodiversitat, al revelar quines són les varietats més sensibles davant els efectes del canvi climàtic, que s’han de conservar prioritàriament.
La investigació subratlla també la importància de promoure la resiliència de la sobirania alimentària davant els reptes ambientals, ja que la identificació de les varietats millor adaptades a les noves condicions permetrà implementar els cultius en l’àmbit local.
Quant al fitomillorament, la identificació de les característiques més afectades per l’ambient permetrà la millora de cultius. D’aquesta manera, aquesta investigació no només contribueix a impulsar l’adaptació front al canvi climàtic, sinó també front a altres fenòmens com ara la pandèmia de la COVID-19, que ha provocat una escassetat en l’abastiment de llavors comercials a les comunitats en desenvolupament.
En aquesta línia, Mario X. Ruiz ha apuntat que «la pandèmia ha produït un desabastiment de llavors comercials en les comunitats en desenvolupament i, gràcies a aquesta investigació, s’han pogut conèixer les millors alternatives per a mantindre la producció local».