La marxa del 25 d’Abril recorre Castelló de la Plana amb 10.000 persones

Els manifestants han reivindicat la vertebració del territori i la defensa de la llengua

La marxa per a commemorar el 25 d’Abril ha recorregut aquest dissabte els carrers de Castelló de la Plana per a reivindicar la vertebració del territori i la defensa de la llengua. Segons la Policia Local de la ciutat hi ha assistit 2.000 persones, per bé que Acció Cultural, entitat organitzadora, n’ha comptat 10.000.

En la jornada d’enguany, a més de commemorar-se la derrota d’Almansa de 1707, se celebrava el 40è aniversari de l’Aplec de Castelló del 1982, quan l’escriptor Joan Fuster va fer el seu discurs històric en què va clamar per la unitat de la llengua davant milers de persones que van assistir a la plaça de bous de la ciutat.

· El discurs de Joan Fuster a Castelló de la Plana el 25 d’abril de 1982

Després d’una trobada de muixerangues i sota el lema «Ara i sempre, som País Valencià», la manifestació ha començat a les 17.00 hores a la plaça de la Independència de Castelló de la Plana i s’ha desenvolupat sense incidents. La marxa ha culminat a la plaça de bous, on s’ha celebrat un concert organitzat també per Acció Cultural.

· Consulta la fotogaleria de la manifestació

Diversos polítics han assistit a la marxa, així com també sindicats, associacions, entitats culturals i col·lectius socials. Els participants han mostrat durant el recorregut diversos lemes com ara alguns favorables al canvi de model de finançament, d’altres al concert econòmic, molts a favor del valencià i d’altres relacionats amb el territori que reivindicaven l’aigua del Xúquer o l’organització comarcal.

Entre els assistents hi havia el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, qui ha reivindicat «el nostre estatut, el nostre autogovern i que la nostra llengua estiga més present en el dia a dia».

Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, ha destacat que la jornada havia de servir per a exigir «la vertebració del País Valencià, que tots els llocs són importants i que tot el territori ha de ser reconegut». També ha fet una crida per a «poder fer ús dels nostres drets lingüístics amb normalitat amb tot tipus d’administració i en qualsevol àmbit». Oliver ha afegit que «volem que es puga aprendre el català a les escoles amb normalitat i que no es done cobertura a la fal·làcia que el castellà no està reconegut». També ha declarat que «volem un País Valencià lliure i sobirà».

En un comunicat posterior a la manifestació, Acció Cultural ha destacat que la del 25 d’Abril «és una reivindicació del compromís social amb la dignificació de la nostra llengua i cultura com a única via possible per a assolir canvis positius en la consciència popular, les institucions i les lleis». L’entitat també ha fet balanç dels 40 anys que han passat des de l’Aplec de 1982: «hem constatat que el nou cicle ha permès avenços, però que s’han mostrat també contradiccions i limitacions. Avenços com ara el constant augment de la consciència social de la discriminació que pateix poble valencià per part del Govern espanyol (i que s’ha traduït en un dèficit fiscal que ens condemna a l’infrafinançament, en l’obstaculització del corredor mediterrani o en la contínua agressió a l’autogovern i a la sobirania del poble valencià); determinats canvis legals com per exemple els decrets dels Usos Administratius del Valencià i l’Oficina de Drets Lingüístics (retallats per un poder judicial majoritàriament antivalencià) o la Llei de Plurilingüisme i la reforma de la Llei de la Funció Pública; i mesures efectives com són la participació en l’Institut Ramon Llull, la col·laboració entre TV3, À Punt i IB3, la col·laboració entre les Conselleries de Cultura que expressa la Declaració de Palma o la celebració coordinada de l’Any Fuster».

L’entitat, per contra, també ha assenyalat el que considera «limitacions» del moment actual, «limitacions d’una majoria social i política plural i diversa, amb alguns actors moltes vegades sensibles als xantatges de la dreta antivalenciana o provinents d’un jacobinisme retrògrad que crea més problemes dels que resol quan es resisteix a reconèixer la pluralitat cultural, lingüística i nacional de l’Estat espanyol. Aquestes posicions massa conservadores han impedit fins ara la plena reciprocitat de TV3 i À Punt, l’entrada formal de la Generalitat en l’Institut Ramon Llull, i ara fins i tot pretenen frenar l’exigència democràtica de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública amb nivells de coneixement del valencià escalonats com ho són els requisits de titulació acadèmica».

Acció Cultural diu voler sumar «més valencians i valencianes a un programa de construcció nacional que passa per l’augment de la capacitat de l’autogovern del poble valencià i l’assoliment d’un finançament just, com a bases per a fer front a la crisi econòmica i social, millorar el benestar del nostre poble i dignificar la nostra llengua i cultura».

A la manifestació també ha acudit l’expresident català Quim Torra així com diverses entitats com ara la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Plataforma per la Llengua o partits com ara Esquerra Unida, Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià o la CUP.