El Convent de Sant Francesc de Benicarló (el Maestrat) és des del 2005 la seu del MUCBE (Centre Cultural – Museu de la Ciutat de Benicarló).
L’establiment el va fundar el 15 de juny del 1578 una comunitat de frares franciscans alcantarins, fora de la vila, al camí de Càlig. Amb posterioritat, a finals del segle XVII i durant el segle XVIII es van fer importants ampliacions i reformes, que van acabar al voltant del 1791, data inscrita a la façana.
El 1836, la Desamortització de Mendizábal va provocar el desallotjament de la comunitat franciscana, i l’edifici va passar a complir diverses funcions, com ara escoles d’instrucció pública (1843-1920), hospital de la Caritat (una part), caserna de la Guàrdia Civil de (1923-1973) i, posteriorment, magatzem municipal. El 1995, amb la creació d’una Escola Taller, es va iniciar la rehabilitació i la revalorització de l’entorn, amb l’enderrocament d’unes cases que amagaven la façana, i el 25 de juny del 2005 es va inaugurar el MUCBE. Finalment, l’estiu de 2017 l’església va quedar rehabilitada.
Al museu, es pot visitar l’exposició permanent de les restes arqueològiques del poblat ibèric del Puig de la Nau, així com exposicions temporals i itinerants distribuïdes a les tres plantes.
El convent i l’església
El convent i l’hort, hui desaparegut, ocupaven una extensió de quasi 2.000 m², dels quals l’edificació n’ocupava uns 800 m². L’organització s’articula al voltant d’un petit claustre. En un dels seus laterals se situa l’església i, voltant el claustre pels altres dos costats, dues naus allargades servien de dependències conventuals. La primera, transversal a l’església, prolonga la façana principal. La fàbrica de tot el conjunt és de maçoneria amb morter de calç, excepte el claustre que està fet amb maons. Els cantons estan reforçats amb carreus i els murs tenen bons fonaments. Els forjats són de bigues de fusta i revoltons.
L’església és d’una sola nau, de 20 m de llargària, dividida en quatre trams per arcs de mig punt que arrenquen de pilastres adossades, amb llunetes i un presbiteri pentagonal. En el primer tram se situa un cor alt sobre forjat pla, cobert amb una volta aparedada. El segon tram es cobreix amb una volta d’aresta, els dos següents, amb volta de canó i, l’absis, amb volta d’aresta.
Al costat de l’Epístola, hi ha la capella de la Comunió, coberta amb cúpula, i altres dependències. La façana de l’església està centrada en una porta senzilla amb llinda i brancals de carreus, i al damunt, fins a la cornisa, una fornícula menuda amb imatge del sant titular, una gran finestra rectangular, un rellotge de sol i un ull de bou. Està rematada per una cornisa mixtilínia motlurada coronada amb boles i piràmides, i al centre, per una espadanya.
