El Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca (l’Horta Nord) també s’anomena Castell-Palau dels Cruïlles i popularment, el Castell.
Els orígens documentats de la població es remunten al període de dominació islàmica: una alqueria musulmana composta de dues cases amb les heretats independents. La conquesta cristiana d’Alfara del Patriarca es va dur a terme el 1249, i les dues alqueries van ser donades per Jaume I a Ximén Pérez de Tarazona i als Jurats i Concejos de Daroca respectivament. L’un i els altres se’n van desfer prompte i, per això, van ser designades amb els noms dels nous propietaris: Alfara d’en Llosa i Alfara d’en Sadorní.
Posteriorment, es van alçar altres edificis i es va formar un caseriu que va comprar el jurisperit Guillem Jàfer abans del 1341. Uns anys després, el 1388, el va vendre a Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer, qui el 1394 va obtenir de Joan I la creació del Senyoriu jurisdiccional d’Alfara. L’any 1396 el va vendre per doble preu del que li havia costat a Bartolomé Cruïlles.
La família Cruïlles va ser titular fins al 1595, quan Cosme Cruïlles va vendre el senyoriu a Joan de Ribera, arquebisbe de València. Al llarg de quasi dos segles, la família Cruïlles, d’arrels barceloneses va administrar el Senyoriu d’Alfara i va reformar i ampliar l’edifici fins que va adoptar una estructura semblant a la que hui dia podem contemplar.
En origen, el Castell era el centre d’una gran explotació agrària autosuficient. Comptava amb totes les dependències que necessitava: celler per a la producció i emmagatzematge, cuina amb llar i parament domèstic, cambres on dormien els habitants de la casa, oratori, hort, cisterna i estable.
Més endavant, el 1601, se cediria al Reial Col·legi del Corpus Christi de València, qui exerciria la jurisdicció senyorial fins a l’extinció d’aquests drets el 1819. També s’erigiria en parròquia independent de la de Montcada.
El 1834, Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat, cabdill dels carlins va sorprendre i va fer presoner el destacament de les tropes liberals que estava oint missa a l’església parroquial i dos anys més tard, el Serrador, al capdavant també d’una partida carlina, va incendiar les messes del terme.
Estructura i conservació
El palau de Cruïlles va ser edificat al segle XIV i és una típica construcció senyorial, que presenta una planta sensiblement quadrada al voltant d’un pati amb l’escala coberta per una àmplia marquesina. Probablement, a l’edifici original s’hi va annexionar el contigu, més senzill, i tots dos van quedar unificats per mitjà de la prolongació de la lògia superior.
Té tres altures, planta baixa, principal i cambres, que es converteixen en quatre a la torre La façana, en la configuració actual és fruit del corrent historicista que imperava en l’època de la intervenció.
Al primer pis de la torre hi ha vestigis de l’antic oratori. Conserva el teginat decorat -segurament de l’època en què Bonifaci Ferrer era senyor d’Alfara-, i s’aprecien les restes de les pintures murals i un fris amb una llegenda en llatí. La tradició relaciona aquesta habitació amb l’estada de sant Vicent Ferrer a la localitat.
L’edifici ha estat molt modificat respecte de l’aspecte original pels successius propietaris i usos que ha tingut. La dècada del 1980 va ser objecte de diverses intervencions per part de la Diputació. Les quatre fases d’un projecte molt ambiciós va salvar el casalici de la ruïna alhora que va canviar sensiblement la seua fisonomia encara que es va respectar l’essència de l’estructura.
Les obres van consistir en la demolició d’elements ruïnosos, consolidació de forjats i murs, reparació de cobertes, remodelació de façana i dotació d’instal·lacions. A l’interior, s’hi van instal·lar un ambulatori i una biblioteca, en planta baixa, i sala d’exposicions i locals d’usos diversos, a les plantes altes.
