La torre Badum (també anomenada Badun, d’Almadun o la Torra), a Peníscola (el Maestrat), està situada a la serra d’Irta, en un penya-segat de considerable altura (uns 97 m), entre el barranc del Volante i la platja del Pebret. No se sap amb certesa si pertanyia al sistema de vigilància del castell de Xivert o era un lloc de la fortalesa de Peníscola.
L’estudiós penisclà Alfred Ayza manté que el nom Almadum és àrab i dona per fet que és d’origen musulmà, si bé en èpoques posteriors s’hi van dur a terme restauracions, com la que es descriu en la inscripció que figura en el costat oest del bastiment, cap al camí del Pebret. Es tracta d’un plafó del 1554 compost per quatre peces de pedra arenosa, perfectament encaixades entre si, amb unes mesures aproximades d’1 x 0,7 m, amb l’escut del Regne de València de l’època de Carles V, presidit per l’àguila bicèfala dels Àustria.
Aquesta torre de guaita es va alçar per evitar les constants escaramusses de pirates, que saquejaven llogarets i ciutats. Si es detectava un perill a la mar, s’encenia una foguera, visible des d’altres torres de la costa, que avisaven, al seu torn, a altres fins que la notícia arribava a les guarnicions dels castells pròxims.
L’edifici, de maçoneria de pedra, és de planta circular i presenta un cos troncocònic, amb un diàmetre de 5,75 m a la base i 5,25 m dalt a la coberta, i una altura d’11 m. Com a mesura defensiva, no té porta a nivell de terra, sinó un finestral a uns 6 m d’alçària, al qual es pujava mitjançant una escala de corda. Aquest dona accés a una sala circular coberta de volta, habitacle dels torrers. Té unes finestres petites a la part superior de l’estructura.
