Salvador Vendrell publica «A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca»

El llibre són records de les llargues converses a la casa número 10 del carrer Sant Josep de Sueca

Onada Edicions ha publicat A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca (Onada Edicions), de l’escriptor i col·laborador de Diari la Veu i La Veu dels Llibres Salvador Vendrell (Fortaleny, la Ribera Baixa, 1958). Vendrell explica que a Sueca, «no podem parlar de tertúlia en singular en casa Joan Fuster, ja que aquella casa la freqüentaven molta gent de totes les comarques del país i, fins i tot, d’arreu dels Països Catalans». I que, «els agradara o no, havien de compartir el seu temps amb Fuster amb algun dels joves que freqüentàvem, i sense avisar, aquella casa». Es tractava d’un grup de joves que vivia a Sueca i que començaren a visitar la casa de l’escriptor en un temps en què «el Règim —la dictadura del general Franco— moria, però la democràcia no acabava de nàixer».

Fotografies del llibre de Salvador Vendrell

Els joves estudiaven en un institut de salesians reconvertit en públic, on la professora d’Història els contava «en directe el colp d’estat de Pinochet que matava el camí ple d’il·lusió de la via democràtica al socialisme de Salvador Allende». De nit, mentre estudiaven, diu Vendrell, «escoltàvem música, ràdios clandestines i conspiràvem contra la dictadura en partits sempre a l’esquerra del Partit Comunista que, en aquell moment, exigia ordre, calma i reconciliació nacional. En moltes ocasions, visitàvem Fuster i raonàvem de tot: de literatura, de música, de política... Encetàrem una relació que va durar fins a la mort de l’escriptor».

Però, aquella casa no comportava només visitar Fuster. A banda de la gent habitual que s’hi acostava de qualsevol comarca del país, «era un lloc on et podies trobar qualsevol sorpresa en forma de mite de la cultura catalana o de líder d’un partit polític d’esquerres. Eren temps de molta vitalitat política i cultural. Hi havia en el país moltes ganes de despertar del llarg silenci del franquisme», continua Vendrell.

Un dia els joves compartien nit, o sopar, amb Raimon que havia vingut a consultar qualsevol cosa o, simplement, a visitar l’amic; un altre amb l’Ovidi Montllor o Lluís Llach que havien fet un recital a Carcaixent o a Alzira i aprofitaven per passar pel carrer de Sant Josep, o amb Monserrat Roig. Vendrell recorda que «quan encara era un xiquet», es va trobar «amb les barbes rotundes de Pere Quart que anava a tocar l’anella de la casa».

Fotografia extreta del llibre de Salvador Vendrell

«De polítics n’hi havia gairebé cada dia. Polítics de totes les tribus, però abundaven els socialistes, sobretot, quan s’instal·laren en les institucions de govern del país. Però et podies trobar també dirigents dels altres partits de l’esquerra i algunes persones molt concretes que militaven en els partits de la dreta o, simplement, personatges que venien a demanar a Fuster el vistiplau per a qualsevol projecte o iniciativa. Necessitaven la benedicció del papa. Així, els de Sueca, vam poder compartir tertúlia amb Vicent Ventura, Josep Lluís Blasco, Josep Guia, Ernest Lluch, Alfons Cucó, Vicent Soler, Enric Tàrrega, Josep Piera, Max Cahner, Manolo Molins, Enric Solà... Impossible de fer la llista completa», assenyala l’escriptor.

La casa de Joan Fuster després de l’atemptat que va patir el 1981 | Fotografia extreta del llibre de Salvador Vendrell

El llibre conta una  experiència personal. I conta les coses tal com les recorda l’escriptor, que adverteix que «no es tracta d’un llibre d’història que exigeix un cert rigor científic», sinó «d’un llibre personal, de records». Un llibre «que vol, sobretot, explicar la relació de Fuster amb uns joves de Sueca que tenien ganes de fer  moltes coses, de fer política, de fer cultura... I, també, la casa de Fuster com a lloc de peregrinació de polítics i intel·lectuals dels Països Catalans. Un lloc de consulta i de debat des d’on van eixir moltes iniciatives fonamentals per al nostre país», conclou Vendrell.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.