Presenten «Muga», una antologia bilingüe de poesia basca, a València

El primer acte tindrà lloc divendres a la seu de Laurak Bat Euskal Etxea i el segon, dissabte al Centre Instructiu i Musical (CIM) de Benimaclet

Aquest divendres 6 de maig i l'endemà dissabte 7 es presentarà a València l'antologia bilingüe de poesia basca (èuscar-català) Muga, un llibre que aplega composicions de quatre poetes bascos actuals, Felipe Juaristi (Azkoitia, 1957), Juan Ramon Makuso (Errenteria, 1961), Pello Otxoteko (Irun, 1970) i Aritz Gorrotxategi (Donostia, 1975). Amb un pròleg de la professora Izaskun Gracia Quintana, el llibre és una coedició de Pruna Llibres/Edicions del Buc que comanden Josep Martínez, Pau Sanchis, Francesc Bononad i Rubén Luzon.

La primera de les presentacions, que anirà a càrrec del poeta i traductor de l'antologia Manel Rodríguez-Castelló, tindrà lloc divendres, a les 19 h, a la seu de Laurak Bat Euskal Etxea de València, al carrer Peu de la Creu. L’acte comptarà amb la presència dels quatre poetes bascos i de l'actuació del cantautor alcoià Hugo Mas, que interpretarà temes d’Euskadi. La segona serà dissabte, a les 12 h, al Centre Instructiu i Musical (CIM) de Benimaclet, i també hi participaran els autors del llibre i el traductor, que recitaran en èuscar i en català alguns dels poemes.

Muga és una paraula basca que significa frontera o límit. Es tracta, segons la prologuista del llibre, d'explorar les implicacions i vasos comunicants entre poesia i filosofia, entre poesia i pensament. De fet, aquest podria ser el nexe comú dels poetes antologats, a partir d'una proposta pròpia, ja que tots ells, a través de l'expressió poètica, tracten d'indagar en les realitats de les mateixes vides en un sentit que transcendeix el simple marc personal per erigir-se en propostes universals des de les especificitats de la llengua i cultura basques.

La iniciativa ve a sumar-se a algunes traduccions que s'han fet en els darrers anys d'una llengua a una altra (recordem el cas de Vicent Andrés Estellés o el de Leire Bilbao, per citar-ne dos de més recents) per establir punts de trobada entre dues cultures i dos pobles que, tot i les distàncies de tota mena, poden comtemplar-se en l'espill de les seues realitats. L'interés dels valencians, a més, per la cultura euskaldun ha crescut en els últims anys, com ho demostra la demanda de classes d'èuscar i la seua presència com a assignatura a l'Escola Oficial d'Idiomes de la capital valenciana.