Diari La Veu del País Valencià
El zaplanisme, a l’assalt de la Cambra de Comerç d’Alacant

L’empresari Carlos Baño, vicepresident segon de la Cambra de Comerç d’Alacant, aspira a presidir aquesta entitat empresarial. Curiosament, s’enfrontarà a la candidatura de l’actual president, Juan Riera, amb qui està enfrontat al si de la Cambra tot i ser companys a la cúpula.

Dilluns de la setmana passada, Baño va presentar la seua candidatura en un acte a Alacant que va reunir més de 300 persones. Entre els presents hi havia grans empresaris de la demarcació provincial, entre els quals dos expresidents de la Cambra, Luis Esteban Marcos i Eliseo Quintanilla. Destacava, sobretot, la presència d’empresaris de l’hostaleria, un sector amb fort arrelament a les comarques del sud i amb el qual Baño manté una relació formidable. No debades, l’encara vicepresident de la Cambra dirigeix una empresa de fabricació de productes de cuina, Tescoma, companyia que ha patrocinat l’esdeveniment Alicante Gastronómica, que a la tardor va reunir desenes de milers de persones i va atraure la participació de les grans empreses del sector.

Però les relacions de Baño van molt més enllà del seu èxit empresarial. Casat amb Gema Amor, qui fora consellera d’Agricultura entre 2003 i 2004 i de Cooperació entre 2004 i 2007, Baño ha tingut una estreta relació biogràfica amb el president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, també líder del PP valencià. Precisament, Mazón ha exercit com a director-gerent de la Cambra de Comerç durant 10 anys, on va poder forjar vincles amb Baño. Ambdós també estan units per formar part de l’òrbita zaplanista, liderada a la demarcació provincial d’Alacant fins fa uns anys per l’ara també pluriimputat –com Zaplana– José Joaquín Ripoll.

Quan Mazón va ser nomenat per Zaplana director de l’Institut Valencià de la Joventut quan només tenia 25 anys, Gema Amor era designada directora de la Societat Parc Temàtic d’Alacant un any més tard, el 2000. El seu marit, Carlos Baño, feia carrera empresarial mentre Amor ascendia políticament com a directora de Grans Projectes de la Generalitat i fent el salt com a diputada a les Corts i com a consellera d’Agricultura l’any 2003. Zaplana ja havia marxat a Madrid a fer de ministre, però encara dirigia el Partit Popular valencià. La guerra amb Francisco Camps es va fer pública quan a la primavera del 2004 el ja president de la Generalitat es va fer amb el control del partit al País Valencià amb el beneplàcit de Mariano Rajoy. En aquell moment, amb Camps controlant ja el PP, els diputats zaplanistes es van absentar del ple extraordinari convocat pel president de la Generalitat, en què volia presentar «el pla d’inversions més ambiciós de la història». Era la mostra més evident d’una guerra interna que no va afectar electoralment el partit.

Gema Amor, en aquell moment consellera de Cooperació, reiteraria les desavinences amb Camps durant anys, quan el president valencià imposava el seu candidat a l’alcaldia de Benidorm, Manuel Pérez Fenoll, i l’exconsellera tirava pel dret amb un partit personalista denominat Centro Liberal. Tot i que les eleccions locals del 2011 donaven la majoria a la suma entre aquell partit i el PP, l’enfrontament era tal que el socialista Agustín Navarro va acabar sent nomenat alcalde de la ciutat més poblada de la Marina Baixa davant la impossibilitat de pacte entre excompanys de militància.

Tornant a la Cambra, Mazón, que es va fer amb el lideratge del PP valencià l’any passat, és un dels exemples de com aquesta entitat empresarial ha rescatat els últims anys molts zaplanistes apartats de la política per la direcció del PP exercida per Francisco Camps. També en són exemple l’exregidor alacantí Juan Zaragoza, que tot i no militar al PP era un dels grans escuders de Ripoll; l’empresari Luis Esteban Marcos, qui de la mà d’aquest sector va accedir a la presidència de l’Hèrcules, de Terra Mítica i de la Cambra de Comerç –i qui va fer acte de presència a la convocatòria de Baño–; o l’esmentada Gema Amor, presidenta de la comissió de Turisme de l’entitat que el seu marit aspira a presidir. Fins i tot la mateixa Cambra es va pronunciar públicament favorable a l’alliberament d’Eduardo Zaplana quan es trobava empresonat, adduint el seu delicat estat de salut.

L’actual president de la Cambra de Comerç d’Alacant, Juan Riera, serà el rival de Baño per la presidència de l’entitat. És empresari de la construcció i de serveis d’energies renovables. Resideix a Dénia (Marina Alta), i tot i que sempre s’ha identificat amb el PP, el seu enfrontament personal amb Baño té, també, una derivada política. Si el seu contrincant està alineat amb Mazón, Riera ho està amb Ximo Puig. En un acte a la Cambra al novembre, en què hi havia Mazón i Puig, van ser molts els qui van detectar sintonia entre el president valencià i l’actual dirigent de la Cambra, qui no va nomenar Mazón al seu discurs. L’enfrontament entre Riera i Baño troba el seu origen, també, en la dolenta relació que manté Baño amb Antonio Arias, dirigent de l’empresa de transports Vectalia, vicepresident primer de la Cambra i mà dreta de Riera a l’entitat. L’entorn de Baño considera que l’enriquiment de la seua empresa procedeix, en bona part, de les relacions d’amistat mantingudes amb Riera, que s’haurien traduït en negocis directes amb la Cambra de Comerç.

El resultat de les eleccions a la Cambra de Comerç es coneixerà el 15 de juny. Cal recordar que per aquesta entitat empresarial han passat dirigents polítics com ara Luis Díaz Alperi abans de ser alcalde amb el PP, l’esmentat Carlos Mazón o el socialista Antonio Fernández Valenzuela, que procedia de presidir la Diputació d’Alacant. La Cambra ha servit com a catapulta de polítics amb projecció i com a refugi d’altres alts càrrecs públics.

Comparteix

Icona de pantalla completa