La rondalla d’Enric Valor Abella té un argument bàsic que ens és familiar, ja que s’assembla al que ha estat popularitzat arreu del món amb el títol La bella i la bèstia.
Abella és una jove valenta i de bon cor i, per ajudar son pare, ha d’anar a viure a un palau habitat per un home monstruós. L’enveja de les seues germanastres Murgulina i Girgolaina, li complicaran encara més les coses. Com ho superarà? Hi haurà bondat sota l’aparença terrible d’aquell homenot que viu en un palau màgic?
En la rondalla la història comença a les muntanyes de Mariola: «Això va anar i era un matrimoni que vivia a Banyeres de Mariola, i tenia tres filles. A l’home li deien Jaumet de la Barcella, i era comerciant de teixits. Era un comerciant antigot, antigot, de botigueta de poble.»
Com que cal modernitzar el negoci, se’n va a la ciutat: «I Jaumet, pels camins que travessaven els boscos de Banyeres a Bocairent, hala, hala, tric-trac, a l’alegre trot de l’haca, va anar fent camí cap a la capital del regne.
–A València, qui no hi va no ho pensa! –repetia Jaumet el vell refrany de les muntanyes, i el cor se li omplia tot de goig d’anar a la capital».
D’aquesta manera la màgia s’esdevé, com sol passar als contes populars arreplegats per Enric Valor, a casa nostra, lluny dels foscos boscos del centre d’Europa o de les terres de l’orient: «Quan anava de camí a Catarroja, de sobte, un record el va espantar…»
Si en voleu saber més, podeu llegir les primeres pàgines de la versió adaptada per Jordi Raül Verdú i il·lustrada per Àngela Barratxina en el volum 5 de les Rondalles Valencianes d’Enric Valor, d’Edicions del Bullent.
