Acompanyeu amb la mirada aquella gota que cau d’una aixeta mal tancada, o les restes d’aigua que romanen als fils d’estendre després d’una pluja suau. Acomodeu-vos-hi en una cadira confortable, de boga, si s’escau, i heretada de la padrina preferiblement. Aviseu la família que no us destorbin. Repetiu-ho tres cops al dia, augmentant la durada de forma progressiva, però al vostre ritme. Deixeu la ment en blanc durant les sessions, i si al principi us costa, poseu cançons franceses dels seixanta de banda sonora. Durada? No us marqueu límits, ni feu previsions.
