Un equip d’investigadors de la Universitat de València (UV), la Universitat d’Alacant (UA), l’Institut des Sciences de l’Évolution de Montpeller (França) i l’Arkeologi Museoa de Bilbao han descobert a Asp (el Vinalopó Mitjà) un hàbitat neandertal a l’aire lliure de més de 120.000 anys al paratge natural de Los Aljezares. Històricament, el registre arqueològic del paleolític europeu i, concretament, de la península Ibèrica, procedeix de la informació proporcionada per jaciments situats en coves. La major part de les excavacions arqueològiques en els últims 150 anys s’han dut a terme en aquesta mena d’emplaçaments, per la qual cosa hi ha molt poca informació amb què explicar què ocorria fora de les grutes, tant des del punt de vista del comportament humà com dels patrons d’assentament.
Durant el paleolític mitjà, període en què van viure els neandertals, aquestes poblacions també es van assentar en campaments a l’aire lliure. És el cas del jaciment de Los Aljezares que, segons el professor de la UV Aleix Eixea, «constitueix un dels pocs exemples d’aquest tipus a la península Ibèrica i l’únic en l’àmbit valencià en el qual s’han pogut documentar dos nivells arqueològics en la seua posició original, rics en materials lítics, faunístics i arqueobotànics, i ben datats temporalment».
Eixea també apunta que «els resultats obtinguts en aquest estudi mostren que aquest jaciment va servir com a punt de pas de les poblacions neandertals entre la costa i l’interior de la Península Ibèrica dins d’una àmplia xarxa territorial que els diferents grups utilitzarien per a proveir-se de recursos biòtics i abiòtics, fonamentalment la configuració de les seues eines de pedra (rascadores, puntes de llances, etc.) i el processament i consum dels animals que caçaven (cérvols i cavalls)».
L’estudi geològic dels dipòsits on es troba el jaciment de Los Aljezares ha permés definir un paisatge i clima molt diferent de l’actual. Aquest treball, juntament amb la datació del jaciment, ha sigut dut a terme pel professor del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant Jaime Cuevas, que afirma que «es pot emmarcar el jaciment durant l’últim màxim glacial, un període amb un clima una mica més càlid i humit que l’actual, on l’entorn de la conca del Vinalopó, en aquest sector, estava caracteritzat per àrees planes amb un sistema de llacunes en lloc de la complexa xarxa de barrancs que podem observar actualment. Aquesta configuració va poder afavorir l’ocupació dels neandertals en un paisatge accessible, amb aigua estable i recursos biòtics pròxims».
A partir de l’anàlisi de les marques d’ús deixades en aquests suports de pedra, també s’ha pogut testificar l’ús d’útils de fusta, però que no s’han conservat. Així doncs, aquest estudi posa de manifest la importància dels jaciments a l’aire lliure durant el paleolític mitjà i com han passat desapercebuts en la investigació. En aquest sentit, Los Aljezares aporta claus rellevants per a entendre millor l’ecologia, l’adaptació i la dinàmica dels estils de vida dels neandertals que van habitar a la Península Ibèrica.
En els pròxims mesos, amb l’ajuda i la col·laboració de l’associació «Cinco Ojos. Observatorio de Patrimonio» i l’Ajuntament d’Asp, els treballs de camp es reprendran amb l’objectiu d’ampliar-ne la informació disponible.
