Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Les entitats cíviques, ambientals i sindicals que integren la Xarxa per una Nova Cultura al Xúquer han rebutjat el Pla Hidrològic sotmés a informe en el Consell de l’Aigua de la Demarcació a través dels seus representants en aquest òrgan i han fet una crida a sumar-se al seu refús a altres organitzacions i a la societat civil, ja que consideren que, malgrat les evidències de sobreexplotació i deterioració dels ecosistemes aquàtics, «el pla no satisfà els objectius legalment establits de frenar el deteriorament, recuperar el bon estat de rius, llacs, aqüífers i altres masses d’aigua i promoure l’ús sostenible de l’aigua».
A parer seu, «el pla reparteix una aigua inexistent incrementant així el dèficit reconegut -que passa de 265 a 310 Hm³/any-, ajornant les mesures necessàries per frenar i revertir el deteriorament de la conca». Amb això, «s’aguditzen les tensions pel repartiment de l’aigua en el futur, que es veuran incrementades amb la previsible disminució de la disponibilitat d’aigua a conseqüència del canvi climàtic».
Encara que puga semblar paradoxal, aquestes organitzacions han assenyalat que «posar sobre la taula de negociació aigua de paper, és a dir, assignar als usuaris aigua no disponible en la demarcació amb la finalitat d’obtindre el seu suport al pla, no fa sinó afegir llenya al foc i alimentar conflictes futurs».
«La naturalesa no negocia», han afirmat. «El document presentat suposa una reculada respecte a l’esborrany presentat el juny de l’any passat i allunya encara més la possibilitat de complir amb els objectius marcats per al 2027», han lamentat.
L’administració hidràulica, han asseverat, «ha cedit una vegada més enfront de la pressió dels usuaris privatius, afavorint els seus interessos a curt termini en detriment de l’interés general i de la disponibilitat duradora d’aigua, retorçant, a tal fi, l’aplicació de la normativa vigent». Per això, les organitzacions integrades en la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, «analitzaran i documentaran els possibles incompliments amb la finalitat de recórrer davant les instàncies competents de l’Estat i la Unió Europea».
Sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental
En una primera lectura han identificat «possibles incompliments» en relació amb «la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, amb assignacions que superen la recàrrega natural, agreujant l’acumulada i establint noves reserves insostenibles per al regadiu; així com en l’aplicació arbitrària de la metodologia establida pel mateix ministeri per al càlcul dels cabals ambientals, establint generalment volums molt allunyats dels necessaris per a contribuir eficaçment a l’objectiu del bon estat».
D’aquesta manera, han assenyalat, s’incompleix «la sentència del Tribunal Suprem (STS 3353/2018) pel que fa a l’exigència d’establiment de règims de cabals ecològics complets -amb totes les seues components, inclosa la d’avingudes- i al rebuig d’excepcions mitjançant la inclusió de marges addicionals de tolerància».
També han esmentat la «falta d’actualització del registre de zones protegides; impactes ambientals de la modernització de regadius sense una avaluació rigorosa i el manteniment del transvasament Xúquer-Vinalopó, malgrat el reconeixement de la falta de sobrants en la conca cedent».
