Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La gelosia entre germans és un problema molt comú en les famílies i una reacció completament natural del nen/a davant la sensació que té de perdre la relació afectiva que li unia als seus pares abans de l’arribada del nou membre, a qui veu com un rival.
Afortunadament, en la majoria dels casos, aquest comportament va disminuint amb els anys i acaba desapareixent. Quan aquesta sensació s’allarga i és desproporcionada és quan haurem d’acudir a un professional perquè puga ajudar el xiquet o la xiqueta a gestionar les seues emocions.
La gelosia sovint s’expressa en forma d’alteració de la conducta, agressivitat, inapetència, insomni, regressió a etapes anteriors, introversió, tristesa, inseguretat o desobediència.
Encara que la gelosia és inevitable, sí que existeixen unes certes conductes o actituds que els pares hem de seguir per a intentar minimitzar aquests comportaments:
– Evitar comparacions entre germans. Cal tenir clar que cada xiquet/a té la seua pròpia personalitat i els seus ritmes i no per això és millor o pitjor.
– Dedicar més temps a fer activitats familiars.
– Mantenir la calma davant episodis violents o de rebequeries.
– Utilitzar sempre gestos i paraules afectuoses.
– Involucrar als germans grans en les activitats quotidianes dels més petits. Se sentiran més útils i importants, alhora que s’aniran acostumant a ells i agafant afecte.
– Parlar obertament amb el nostre fill/a per a saber quins són els seus sentiments i ajudar-li a solucionar-los.
– Lloar els assoliments obtinguts i no recriminar només el negatiu.
– Demostrar diàriament que els estimem a tots per igual.
També és molt positiu anar parlant amb els xiquets des del mateix moment de l’embaràs, explicar-los els canvis que afectaran al familiar i fer-los entendre que aquests canvis no han de ser negatius, al contrari, tot deixant-los participar dels preparatius del naixement, com per exemple, triant el color de l’habitació o el model del bressol.
